Joan Colomo: «Sóc vergonyós, però ja he fet més de mil concerts»
Sorgit del punk i el hardcore, com altres companys de generació, Joan Colomo ha anat derivant cap a opcions més personals i tranquil·les, però no per això menys intenses. Avui presentarà el seu primer disc en solitari, Contra todo pronóstico (BCore) en un concert vermut que tindrà com a coprotagonista el guixolenc Lazy Juo a l'auditori dels jardins dels Alemanys, de Girona, dins del nou festival gratuït Pol·lendate. Concert vermut, perquè començarà a dos quarts d'una del migdia i hi haurà realment un vermut servit per La Bodega.
«Sempre he estat molt vergonyós, però ja he fet més de mil concerts i sobretot m'han format molt les audiències hostils», explica Colomo, que va iniciar la seva trajectòria als 12 anys amb un grup de hardcore anomenat Sigue Buscando, que va formar amb uns col·legues de Sant Celoni. A Colomo, però, se'l coneix sobretot per grups com els revitalitzats Zeidun i La Célula Durmiente, que traurà nou disc al setembre. També era membre de The Unfinished Sympathy, grup que aquesta setmana ha anunciat la seva dissolució. Pel que fa al seu projecte en solitari, sovint el presenta en directe acompanyat de bateria, contrabaix i teclats, però avui actuarà a Girona tot sol, amb la guitarra. Folk? Anti-folk? «És millor no tenir gaires etiquetes, però entenc que em puguin aplicar aquestes.» I la idea de tocar en uns jardins? «És un repte aconseguir atreure l'atenció del públic en un espai obert. Quan toco sol, vull establir un diàleg amb el públic, intentar que cantin i fer una mica el pallasso per compensar les carències musicals.»
