Secció
Subsecció
‘Ermessenda’
TV3 va reconstruir la vida de l’esposa de Ramon Borrell I, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, i ens va traslladar a la Catalunya de l’any 1000, un món d’homes en què va destacar aquesta dona
Catalunya necessita mites i, si aquests es poden redescobrir a través dels mitjans de comunicació més populars com és la televisió pública, no deixa de ser un encomiable exercici de pedagogia. En aquest aspecte, durant uns anys TV3, la televisió catalana, va fer una sèrie de biografies d’herois, heroïnes i protagonistes de la història o de la dramatúrgia entre les quals es poden comptar Serrallonga, La filla del mar, Terra baixa i Ermessenda. Aquesta última era una recreació de la vida d’Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona (993-1057) i esposa del comte Ramon Borrell I. A la Catalunya de l’any 1000, Ermessenda va ser una dama de molta personalitat i grans dots de govern que juntament amb el seu marit va reconstruir els comtats devastats per les incursions d’Almansor, va influir en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona (1010) i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor (1017). Quan es va quedar vídua va governar com a tutora durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I de Barcelona, fins al 1023, i quan aquest va morir va exercir el corregnat com a tutora del seu net Ramon Berenguer I de Barcelona. Les diferències entre el net i l’àvia i l’irregular casament del comte amb Almodis de la Marca (1052) van generar tensions que no es van acabar fins al 1057 quan va vendre per 1.000 lliures d’or tots els seus drets comtals i va morir un any més tard als seus dominis de Sant Quirze de Besora, en una casa veïna a l’església.
La sèrie, amb guió de Mercè Sàrrias i Núria Furió, va estar dirigida per Lluís Maria Güell i protagonitzada per Laia Marull, a qui, entre d’altres, van acompanyar Francesc Orella, Lluís Homar, Pau Durà, Rosa Renom, Roger Coma, Julio Manrique i Bea Segura, i es va emetre a TV3 els dies 21 i 22 de març del 2011. Entre les localitzacions destaquen el monestir de Sant Daniel –la comtessa va fundar-hi el monestir femení– i la pujada de Sant Domènec, amb l’església de Sant Martí fent d’escenari on es va recrear la catedral romànica.