‘Sit and talk’

Mario Gas completa la seva trilogia de personatges clàssics (després de Sòcrates i Calígula) amb aquesta dramatúrgia que apropa les contradiccions de l’orador romà Ciceró al segle XXI. Amb un joc fantasiós, tan evident com eficaç, el dramaturg Ernesto Caballero utilitza el personatge històric per tensar l’ètica política actual. Es va estrenar a Mèrida l’estiu passat, però hi ha molts passatges (què ha de prevaldre, la llei o la democràcia?) escrits perquè ressonin en l’actualitat política catalana. Ciceró planteja una actitud raonable: abans de barallar-se, seure i parlar-ne. Sit and talk. No és rabiosa actualitat?

Josep Maria Pou és aquest Ciceró immens que es fa vulnerable perquè dubta i perquè admet, en la distància, que va equivocar-se quan va voler infligir durs càstigs sense els judicis perceptius. Ve molt ben acompanyat per Bernat Quintana i Miranda Gas, que no són mera comparsa, sinó que estableixen un diàleg teòric (a vegades per sobre del filòsof i tot) que seria molt convenient rellegir amb calma.

Caballero és llest perquè en comptes de donar respostes tancades prefereix escapolir-se amb el desenllaç fatal de Ciceró. Però abans, al darrere d’una grandiosa taula de biblioteca, incita a la necessitat de parlar de les dues maneres d’entendre Roma: amb la raó de la República o amb el pragmatisme de Cèsar. La posada en escena de Mario Gas permet la preponderància del protagonista però alhora dona raons i espai per als estudiants que, teòricament, havien de fer un treball de fi de carrera sobre Ciceró i els apareix un personatge estrany que els assegura que és ell mateix i que els converteix en el seu deixeble fidel i en la seva filla estimada.