“Ens falten homes a plaça i ens toca fer parelles femenines”

(E.R.) Amb el mateix entusiasme. Vam néixer amb l’objectiu de recuperar el ball de gitanes que s’havia perdut a Mataró. L’any 1921 va tenir lloc la darrera ballada. Era un moment en què la ciutat acollia molta gent de fora i costava trobar gent per ballar. En altres pobles més petits de la rodalia i sobretot a la zona del Vallès sí que hi va arrelar amb força. Al Maresme, en canvi, som més de gegants i diables.

(E.R.) El ball de gitanes només es balla el dissabte de carnestoltes; fora d’aquest dia ja es considera un ball de plaça. Cada poble té la seva singularitat, amb música i coreografies pròpies. Al Tarragonès es coneix com el ball de cintes. Nosaltres seguim la tradició del Vallès i sortim amb castanyoles i les panderetes, i els arranjaments ens els va fer la Principal de la Bisbal. El ball l’encapçala la parella de nuvis que conviden a veure ballar les peces de xotis, polques i jotes. Per fer-ho més amè al públic, a cada lloc es presenta al seu aire.

(M.R.) Sí, a molts llocs el ball té incorporat un toc humorístic. A Mataró fem sortir el gag de les velles que es prepara l’actor Claret Papiol i posa la nota satírica relacionada amb l’actualitat, però sense interferir però els dansaires.

(M.R.) Ho hauria de ser, però la veritat és que sempre ens falten homes a plaça, els costa venir i acabem fent parelles femenines. Cadascuna pot triar després si prefereix seguir els passos dels homes o de les dones. Ens falta engrescar-los i que vinguin, però no és fàcil.

(E.R.) Més que vergonya és que hi ha tantes tradicions recuperades que no hi ha gent per a tot. A la canalla potser els engresca més sortir a portar una figura que no pas anar a ballar, i també estan fent cultura popular. A l’associació tenim gent que de tant en tant ve a ballar però també són castellers o bastoners.

(M.R.) Sí que ens costa que vinguin. Anem fent feina a les escoles per donar-nos a conèixer. Ens vam integrar a l’Agrupació de Dansaires amb el nom d’Esbart Mataró perquè fos més fàcil localitzar-nos a través de les xarxes socials perquè per Mestres en Gai Saber era complicat saber que som un esbart.

(E.R.) Se’ns va ocórrer la nit fundacional, després de llegir tres poesies que van entusiasmar el públic. Amb una nit ens vam autoimposar el títol honorífic que et donaven sí guanyaves tres vegades consecutives els Jocs Florals a Barcelona. Pensàvem que ens posarien traves a l’hora de posar el nom a l’associació, però no va ser així.

(E.R.) En el ball de gitanes hi entra el capità de cavall i amb el galop d’entrada es dona la benvinguda a tots els assistents. El simbolisme és que el senyor que deixava els seus terrenys per ballar es passejava a cavall a saludar les autoritats i que tothom el veiés. Quan vam recuperar el ball fèiem venir cavalls, però des de fa uns anys, tal com està el tema animalístic, vam decidir tenir una figura, la mulassa, i arrossegar gent que la voldria portar.

(E.R.) A l’exposició es veuen vestits dels dansaires que eren la gent del poble, però també vestimenta de gent molt rica, amb vellut, que només quatre podien portar. La indumentària tant dels dansaires com de la pubilla de Mataró, inspirada en una donzella del 1800, és d’en Pau Fernàndez.

(M.R.) A la colla hi tenim en Víctor Xaubet, que està molt involucrat en circuits de folk arreu del país, i va ser ell qui va fer la proposta i ens va engrescar. Sortirem un dissabte al mes al carrer per acostar aquesta música i animar la gent a ballar.

(M.R.) S’ha de fer veure que no ho és, de carrinclona, i que promou valors entre el jovent que volen representar la seva ciutat. S’ha de desvincular del passat i promoure aquests valors de cooperació i intercanvi cultural entre els joves que es coneixen representant les seves ciutats. A Mataró una associació de veïns va mirar de recuperar el pubillatge fa un parell d’anys, però es va considerar que era millor impulsar-ho des d’una associació cultural. En alguns municipis els ajuntaments també hi donen suport. A veure.