Torras rep el Casero

L’escriptor Carles Torras (Eivissa, 1974) va rebre ahir al vespre el 39è premi de novel·la curta Just Manuel Casero, convocat per la Llibreria 22, per l’obra Els cossos elèctrics, que publicarà a principis de l’any vinent l’Editorial Empúries. Durant l’acte de lliurament del premi, que va tenir lloc com és habitual a la sala teatral La Planeta, també es va fer públic que l’escriptora Assum Guardiola (Mata, 1973) ha quedat finalista d’aquesta edició, amb la novel·la Blau. El primer premi està dotat amb 2.200 euros i una escultura de Pierre d. la, a més de la publicació de l’obra, i el segon premi té una dotació de 600 euros i la Llibreria 22 es reserva l’autorització i condicions per a la publicació de l’obra durant un any.

Durant l’acte d’ahir, conduït com sempre pel llibreter Guillem Terribas, es va rendir homenatge a l’actriu Cristina Cervià, artista i amiga molt vinculada molts anys al premi fins a la seva mort, aquest mes de març.

De les 43 obres presentades i després d’una primera valoració, el jurat del Casero, format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i el llibreter Jordi Gispert –secretari sense vot–, va seleccionar aquestes obres: L’últim viatge amb el pare, de Ricard Daniel (pseudònim); Sirenes, de Clara Batalla (pseudònim); El senyor professor (L’últim examen), de Desideri Bautista (pseudònim); Blau, d’Antaviana (pseudònim); No dispareu, soc el tinent, de Clara Daniel (pseudònim); Siringa, d’Aretusa (pseudònim); El soroll de la fúria, d’Òscar Palazón Ferré; La tortuga d’Èsquil, d’E. Necri (pseudònim); La clau del convent, de Jordi Voltas; El tsunami, de Blai Manté; La furgoneta que estava abandonada vora la platja i que va ser ocupada per uns estranys, de Josep Masanés Nogués; Desventures amoroses d’una separada en la trentena, de Merricat Blackwood (pseudònim); Soc una noia normal, de Lluís Hernàndez i Sonalí; Soc solter, d’Eduard Pons Ramos, i Els cossos elèctrics, de Rita Moll (pseudònim). En una segona valoració, el jurat va considerar que mereixien passar Sirenes, de Clara Batalla (pseudònim); El senyor professor (L’últim examen), de Desideri Bautista (pseudònim); Blau, d’Antaviana (pseudònim); El tsunami, de Blai Manté; La furgoneta que estava abandonada vora la platja i que va ser ocupada per uns estranys, de Josep Masanés Nogués; Soc una noia normal, de Lluís Hernàndez i Sonalí, i Els cossos elèctrics, de Rita Moll (pseudònim). En la tercera valoració, van ser escollides com a finalistes les dues guanyadores i Sirenes, de Clara Batalla (pseudònim).

El jurat va destacar d’Els cossos elèctrics que l’autor, Carles Torras, presenta un gran treball de llenguatge, “que és la principal via d’entrada a un món literari inquietant i estranyament seductor a través d’un personatge masculí, un noi jove, diferent. També, “per la meditada estructuració del material narratiu a través dels punts de vista de personatges complementaris que, en un moment determinat, passen a un primer pla. I, molt especialment, per la gosadia d’un final sorprenent i pertorbador”, com hi van afegir.

Pel que fa a l’obra finalista, Blau, d’Assum Guardiola, es tracta d’una novel·la “fresca i molt emotiva” construïda sobre la història creuada de tres noies en un moment crucial de les seves vides que coincideix amb l’època d’estudiants.