El fill del déu és humà
El cineasta Macoto Tezka visita Manga Barcelona amb motiu de la mostra ‘Osamu Tezuka, el déu del manga’, que el MNAC dedica al seu pare
“El meu pare dibuixava tant que només dedicava una hora a la setmana als fills”
“A tot estirar el nostre pare ens dedicava, a mi i a la meva família, una hora a la setmana”, explica el cineasta Macoto Tezca, fill d’Osamu Tezuka, considerat el pare del còmic i l’animació japonesa i del qual sota el títol Osamu Tezuka, el déu del manga es presenta una exposició amb més de 200 originals al Museu d’Art Nacional de Catalunya fins al 6 de gener de 2020.
Aquesta afirmació de Tezka no es deu al fet que Tezuka abandonés la família, sinó que va dedicar tota la seva vida a treballar i a fer recerca sobre la seva professió, que alhora va ser la seva gran passió. “Vaig passar la meva infància veient com el pare no parava mai de treballar”, explica Tezka.
La mostra fa un recull cronològic de tota la seva carrera. Tezuka, nascut l’any 1928, va tenir uns començaments marcats per la postguerra de la Segona Guerra Mundial. El manga va representar una mena d’escapatòria dels mals moments que es vivien, tot i que en certa manera hi havia una certa influència del que havia passat. El seu personatge més cèlebre, Astroboy, era un nen robot amb un cor que es nodria d’energia nuclear.
Tezka va optar per diferenciar-se del nom del seu pare per tenir una carrera pròpia. El seu cinema s’inscriu en el gènere fantàstic i, de fet, fa un parell d’anys un dels seus primers films es va presentar a Sitges. La seva darrera pel·lícula és Bàrbara, adaptació d’un manga del seu pare. Es tracta de la primera vegada que es porta a la pantalla un manga de Tezuka amb personatges reals.
A banda de la seva tasca com a director de cinema, Tezka és també novel·lista. “Fantàstic, però també d’altres gèneres; sempre he pres com a referència el fet que el meu pare va fer moltes coses i diferents.”
Tezuka i Disney
El trencament de Tezuka amb la imatge gràfica del seu país i del manga més rudimentari es va produir per la influència del còmic i de l’animació occidental, sobretot de Disney, que va ser una de les seves grans referències. De fet els ulls grans amb els quals identifiquem el còmic japonès provenen del fet que Tezuka els va incorporar i de retruc es va implantar en el còmic del seu país. També la influència de Disney a Tekuka es detecta en la semblança de la Princesa Caballero amb la Blancaneu.
Però la influència entre Disney i Tezuka va ser de doble direcció. Molts anys abans de la creació del Rei lleó, la sèrie d’animació Kimba, el rei blanc ja perfilava uns personatges que anys després reproduïa amb força coincidències la producció de Disney. Es va parlar de plagi, però en memòria de Tezuka, ja mort aleshores, no es va denunciar el cas per tot allò que de fons d’inspiració havia tingut Tezuka de Disney.
La mostra presenta pàgines originals del còmic Kimba i també planes de La Princesa Caballero i d’Adolf, una obra de maduresa que comença en el Jocs Olímpics de Berlín.
La mostra , produïda per Ficomic, és fruit de la col·laboració del MNAC, el Saló d’Angulema i Tezuca Productions.