Crítica
teatre
Tou i càlid
Quim Masferrer ha tornat setmanalment a les nit de TV3. Però hi ha també l’oportunitat de contactar amb ell en persona i veure com intervé com el nebot i el tiet ideal: tou i càlid (perquè es deixa abraçar sap escoltar) i elèctric alhora (amb una evident capacitat de connectar amb el públic i de treure el suc al que es presenta en directe). L’actor, que va començar dins del Teatre de Guerrilla i va engegar carrera en solitari amb Temps, torna ara fent un homenatge al públic, amb un format que recorda molt a El foraster, precisament. El mèrit és que, al Capitol, en comptes de presentar un xou amb les entrevistes gravades els dies abans, es llança al pati de butaques desarmat.
El recurs de càmera és tant simple com efectiu. Masferrer pesca històries del públic. Però, si abans no les tenia amb qui compartir perquè es produïen abans o després del seu bolo i no hi cabia improvisació, ara és pràcticament tot fresc i del dia. Irrepetible. En general, cerca de riure’s d’ell mateix i de trobar el gag a partir de la combinació de les conclusions de cada conversa. El pes de la trobada és del públic. Humà i accessible per a tothom.