El malestar de la música

A La pianista, novel·la de l’austríaca Elfriede Jelinek, una professora de piano (Erika Kohut) ensenya els seus alumnes del conservatori de Viena amb la mateixa exigència despietada amb què la seva mare autoritària i possessiva va obligar-la a estudiar música perquè esdevingués la gran concertista que no ha arribat a ser. Erika arrossega una frustració que sembla dur-la a relacions violentes i a l’autoagressió. És fàcil pensar en La pianista, adaptada al cinema per Michael Haneke amb una Isabelle Huppert en la seva salsa, en veure The audition, film de l’alemanya Ina Weisse en què Nina Hoss hi encarna una violinista (Anna Bronsky) que també semblava destinada a ser una gran intèrpret, però que, angoixada per tal aspiració, ha esdevingut una professora que intenta conjurar la frustració consagrant-se obsessivament a la formació d’un jove en què ha reconegut un talent que ningú més veu.

La pianista i The audition parlen d’una Europa on la cultura i la pràctica artística pesen com una exigència que crea malestar i insatisfacció. En el cas del film de Weisse, també representen una falsa escala social: el jove alumne d’Anna pertany a una família immigrant i sembla condemnat a l’exclusió i fins a ser una víctima. The audition vol ser una pel·lícula pertorbadora fent que totes les relacions de la seva protagonista (amb el marit, amb el fill, amb els companys, amb un amant ocasional i fins amb l’alumne preferit) siguin insatisfactòries i malaltisses. Durant bona part del seu metratge ho aconsegueix amb cert rigor i força fredor, però, sense arribar al paroxisme de La pianista, cap al final carrega massa les tintes, es fa explícita i un pèl truculenta.