El Pacífic més bèl·lic
Roland Emmerich porta l’èpica d’‘Independence day’ i ‘El dia de demà’ a la batalla decisiva de la guerra del Pacífic amb la producció independent ‘Midway’
Entre els anys 1941 i 1945, a les aigües de l’oceà Pacífic, s’hi van decidir el curs de la Segona Guerra Mundial i un equilibri geoestratègic que encara continua vigent, 74 anys després. De totes les batalles que hi van lliurar les armades japonesa i nord-americana, la més decisiva ser la batalla de Midway. L’intent per sorpresa de la flota japonesa d’envair l’atol nord-americà de Midway, el 4 de juny del 1942, va derivar en un violent xoc en què van ser destruïts cinc portaavions, la xifra més gran de la història de les guerres navals.
L’episodi ha estat abordat pel cinema nord-americà, perquè, per a l’èpica patriòtica des EUA, aquesta batalla representa la venjança per l’atac a traïció de Pearl Harbor. John Ford va ser ferit en un braç mentre rodava un documental a l’illa de Midway en plena batalla, The battle of Midway, que va guanyar l’Oscar al millor documental. Charlton Heston, Henry Fonda, James Coburn, Glenn Ford, el japonès Toshiro Mifune i Robert Mitchum van protagonitzar el 1976 La batalla de Midway, recreació èpica, en la línia del que feia El dia més llarg amb el desembarcament de Normandia, sobre la batalla que va capgirar l’avantatge al front del Pacífic. Els japonesos també van fer el 1960 la seva versió amb De Pearl Harbour a Midway.
Fets i personatges reals
Interessat per la història, el cineasta alemany Roland Emmerich, director de superproduccions d’acció com Independence day, El patriota, El dia de demà o 2012, dirigeix ara la producció independent Midway, que arriba avui als cinemes. Rodada amb menys pressupost del que és habitual en el gènere, la pel·lícula és protagonitzada per Woody Harrelson, en el paper de l’almirall Nimitz; Ed Skrein, que encarna el millor pilot de les forces dels EUA, Dick Best; Patrick Wilson, l’oficial d’intel·ligència Edwin Layton, i Luke Evans, que encarna l’oficial de pilots Wade McClusky. Tots els personatges i els esdeveniments que relata Midway es basen en fets reals.
L’any 1942, els radars tenien una precisió limitada, i l’efecte sorpresa podia ser decisiu per atacar una flota. Els nord-americans tenien una clara inferioritat naval després de la desfeta de Pearl Harbour, però van jugar fort amb un as amagat: els seus serveis d’intel·ligència eren molt millors del que pensaven els japonesos i van ser tinguts en compte en la presa de decisions tàctiques.
La tàctica i les emocions
La pel·lícula resol en escenes relativament breus d’efectes digitals els moments decisius de la batalla, i dedica molt més temps a anàlisi de les preses de decisions tàctiques que van conduir al resultat final de la batalla i a aprofundir emocionalment i psicològicament en els protagonistes, uns veritables herois –molts hi van perdre la vida–, que van lluitar contra el feixisme. “Estic encantat d’haver tingut l’oportunitat de fer aquesta pel·lícula, perquè els joves d’avui dia no sempre coneixen les històries sobre els que van lluitar per la seva llibertat”, diu Roland Emmerich en les notes promocionals del film. “Crec que sense la generació que va lluitar en la Segona Guerra Mundial, el nostre món seria molt diferent. Hi va haver una veritable lluita contra el feixisme al món. Avui dia, de vegades ens oblidem d’aquestes coses, però les pel·lícules poden ser una mena de monument dedicat a ells.”