Una nova imatge per a Santa Caterina
relleu
Una donació permet restituir a l’ermita de Santa Caterina, a Torroella de Montgrí, una imatge barroca
Es recuperen amb reproduccions dues grans pintures
-
La imatge del retaule del Devallament Fundació Gòdia. -
L'església de l'ermita de Santa Caterina, amb el retaule al fons JOAN TRILLAS. -
Unes cates per explorar algunes de les sanefes que s'han trobat. J. TRILLAS. -
La nova imatge barroca de Santa Caterina JOAN TRILLAS. -
La reproducció de la pintura del retaule de la Mare de Déu de la Llet JOAN TRILLAS.
La figura que ara s’ha substituït s’hi va posar el 1940 i era d’alabastre
L’ermita de Santa Caterina, de Torroella de Montgrí, un dels grans centres de culte i, també, d’esbarjo del Baix Ter, ha recuperat una imatge per al seu notable retaule barroc. No és l’original, però és una imatge de fusta policromada dels segles XVII i XVIII, segons l’investigador Joan Badia i Homs. Aquesta imatge de la santa, que en substitueix una d’alabastre que es va fer l’any 1940, quan va desaparèixer l’original, es complementa amb dues reproduccions en format pòster i de mida natural de dos retaules que havien format part de l’ermita: el de la Mare de Déu de la Llet i el del Davallament i que, per diverses raons, ara tampoc hi són.
L’adquisició de la nova imatge de santa Caterina ha estat, segons explica Xavier Mundet, un dels quatre administradors del santuari, “fruit d’una magnífica casualitat”. Mundet remarca que l’escultura ha estat una donació de Núria Vert, neta de Josep Vert i Planas, industrial del municipi, reconegut especialment per la seva tasca com a investigador de la història local i del Baix Ter. “Durant els anys cinquanta del segle passat –explica Mundet–, Josep Vert viatjava molt per l’Estat, i va ser llavors quan va adquirir aquesta imatge.”
La donació
La sorpresa, segons Mundet, va ser quan, quinze dies abans del popular aplec de Santa Caterina, Núria Vert va explicar que volia donar aquesta imatge. Els administradors van considerar que aquesta era una oportunitat única per restituir una verge barroca al retaule. “Era una oportunitat de poder tenir una imatge de santa Caterina que s’adigués amb el retaule barroc. La imatge d’alabastre, que amb molta voluntat es va fer, no era visualment la més indicada”, explica Mundet.
L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, remarca que el fet que hagi estat cedida per la família Vert representa un valor afegit molt important: “Estem molt satisfets que a l’ermita tinguem una imatge històrica de santa Caterina. Hem de tenir en compte que des de l’any 1940 hi teníem una imatge d’alabastre cedida pels excombatents. A més, que aquesta nova imatge sigui cedida per la família Vert representa un valor afegit per tot el que ha representat en Pepito Vert per a aquest municipi.”
Una altra gestió que s’ha fet ha estat recuperar les pintures dels dos retaules que hi havia hagut a l’ermita. El primer, el que hi havia a l’esquerra, el del Davallament, actualment és al Museu d’Art de Girona, i el segon, el de la dreta, de la Mare de Déu de la Llet, el té la Fundació Gòdia, a Barcelona. Els administradors han aconseguit els drets per fer dues reproduccions en format pòster i de la mateixa mida per penjar-los a l’ermita.
La Mare de Déu de la Llet
El retaule de la Mare de Déu de la Llet s’atribueix la Llorenç Saragossà, pintor reial de Pere el Cerimoniós, i es data entre 1363 i 1374, una època en què a Catalunya destacava l’art gòtic. A principis del segle XV una de les cases més notables de Torroella era la família Tor, que en el seu escut familiar hi figuraven dos toros. Com que a la part superior del retaule s’hi poden veure uns escuts petits amb un toro, se suposa que la família Tor va ser la que va encarregar aquesta obra.
A principis del segle XX el retaule era a Santa Caterina, estava situat al costat dret de la capella dins d’un marc amb dues columnes i sostingut per uns escalons. L’obra estava força deteriorada per la humitat i la poca ventilació. L’any 1914 un prohom barceloní va fer una oferta per comprar el retaule. La proposta no es va acceptar, però va servir per demanar que es traslladés al saló de l’ajuntament per tal de preservar-lo, cosa que no es va portar a terme. L’any 1925 els administradors, amb permís de l’Ajuntament, la van vendre i amb els diners obtinguts es van posar a licitació unes obres de reparació a l’edifici. Des del 1999 i fins a l’any 2015 va estar exposada al museu de la Fundació Gòdia, a Barcelona, però actualment no està visible.
El Davallament
El retaule del Davallament representa Josep d’Arimatea, Nicodem, sant Joan i les tres Maries acotxant el Crist acabat de baixar de la creu, mentre la Verge li besa la mà. La taula és allargada i no s’adequa a les proporcions habituals. Té uns colors vius que contrasten amb la lividesa del cos de Crist.
L’autor d’aquesta gran obra va ser Jaume Cabrera (1349-1432), un artista pràcticament contemporani de Lluís Borrassà. A pesar d’estar en actiu el darrer quart de segle XIV i primer terç del XV, no utilitza del tot l’estil gòtic internacional, que era el més innovador del moment, sinó que segueix l’estil gòtic italià dels Serra. Aquest tema el va reproduir diverses vegades, i se’l considera un mestre a l’hora de donar veracitat a la mort.
El retaule de Santa Caterina, una joia del barroc
La nova imatge de la santa, a la qual encara falta posar la palma –que properament es restituirà– servirà per prestigiar una de les joies de l’ermita: el retaule barroc. Aquest va ser bastit per l’escultor Joan Torras a començament del segle XVIII. Presentat en forma reticular, mostra la vida de santa Caterina d’Alexandria, tot i que les seves escenes no guarden un ordre temporal lineal. Al bancal inferior del retaule o sòcol hi ha representats els atributs de la santa: la palma, l’espasa, la roda i la corona. Damunt seu hi trobem tres petits plafons que representen: la santa sotmesa al turment d’una roda armada amb ganivets, la seva decapitació, i la santa orant i escoltant el magisteri dels seus pares.
Al pis superior, i voltant la imatge de la santa, hi ha dos plafons més grans: el de l’esquerra representa les esposalles místiques de la santa, i el de la dreta, el debat que mantingué amb cinquanta savis egipcis. Finalment, a dalt de tot hi trobem tres quadres més: a l’esquerra, la santa empresonada en una torre; enmig, els àngels transportant el seu cos, i finalment, a la dreta, la flagel·lació de la santa. Entre els anys 1999 i 2002 es va procedir a la restauració del retaule i de les pintures del sostre de l’ermita.
El llegat de l’investigador Josep Vert i Planas
Josep Vert (1914-2002) va ser un investigador local, autor d’importants estudis sobre la història i l’arqueologia de Torroella i el Baix Ter. Vert també va ser alcalde de Torroella durant un any a començament dels cinquanta del segle passat. Fill de constructors de carruatges, va seguir l’ofici familiar. De jove es va interessar per la història i l’arqueologia de la zona del Montgrí. Després de la guerra civil va estudiar amb Almagro, Pericot i Oliva. Va promoure l’adquisició de la Casa Pastors, on va cofundar el Centre d’Estudis del Montgrí, que s’ampliaria sota la seva direcció fins a convertir-se en el Museu del Montgrí i el Baix Ter, l’actual Museu de la Mediterrània. Vert va excavar, entre altres llocs del Montgrí, el Cau del Duc d’Ullà.
Un gran aplec de referència a la zona del Baix Ter
L’aplec que s’hi celebra al novembre és un gran punt de trobada i un referent a la comarca. L’ermita, segons Història de Santa Catharina Alexandrina (1672), d’Andreu Sàbat, fill de Torroella i notari de la vila, va ser construïda per tres monjos provinents del monestir de Montserrat: Bartomeu Cabotas, Pere Tarascó i Berenguer Desgüell, cap al final del segle XIV. Cal remarcar que aquest va ser l’indret on Caterina Albert es va inspirar per escriure la novel·la modernista Solitud, on descriu amb detall el gran aplec que s’hi celebra anualment. Aquest espai, integrat en el Parc Natural Montgrí-Illes Medes, és municipal i està gestionat per quatre administradors, actualment amb l’ajut de l’Associació Amics de Santa Caterina.
