Un monument als afusellats completa el Camp de la Bota
Una gran escultura amb 1.686 tubs de ferro, un per cada víctima, s’aixecarà al campus Besòs
Un itinerari unirà l’espai amb el ‘Parapet dels executats’, la ‘Fraternitat’ i la placa als veïns del barri
Un monument als 1.686 afusellats pel franquisme al barceloní Camp de la Bota del 1939 al 1952 s’aixecarà al futur parc del campus Diagonal-Besòs de la UPC i serà l’espai central del memorial als executats, però també als veïns d’aquest desaparegut barri de barraques. Sobre una gran empremta digital de dotze metres de llargada i gairebé vuit metres d’amplada s’emplaçarà una escultura de 1.686 tubs de ferro de sis metres d’altura que representaran cadascuna de les víctimes i que és obra de l’artista Francesc Abad, ja autor del Parapet de les executades i els executats, inaugurat aquest any a la plaça del Fòrum. El monument, que durà el nom de Bosc d’empremtes, estarà situat a prop d’un mur que explicarà la història del Camp de la Bota durant el franquisme i la postguerra.
Després de l’estiu
L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs té previst que el parc estigui urbanitzat la primavera vinent i el Departament de Justícia de la Generalitat calcula sis mesos més per aixecar el monument i senyalitzar la zona com un parc memorial de manera que l’obra podria estar a punt a finals de l’estiu que ve. Amb uns bancs de ciment en forma de fletxa se senyalitzarà un itinerari per aquest parc memorial des del nou monument fins als espais ja existents a la zona, com ara l’escultura Fraternitat (1992), acompanyada d’un poema de Màrius Torres; la placa d’homenatge als veïns del Camp de la Bota (2015), i el Parapet de les executades i els executats, aixecat a l’esplanada superior del parc del Fòrum per l’Ajuntament de Barcelona i que inclou el nom i els cognoms dels prop de 1.700 executats.
L’alcalde de Sant Adrià, Joan Callao, recordava ahir els antics barris de Pequín i el Camp de la Bota en la presentació del futur monument i parc memorial, que finançarà el Departament de Justícia a través de la direcció general de Memòria Democràtica. Callao reivindica la necessitat de fer arribar aquesta memòria a la ciutadania per deixar enrere la “cultura política caïnita”, que, segons ell, té l’Estat espanyol i que va provocar “quatre guerres civils”, incloses les carlistes, en un sol segle i fins al 1936. Per això, Callao també demana a la consellera de Justícia, Ester Capella, un pas més per convertir el futur parc memorial en un centre d’interpretació.
En aquest sentit, recorda el potencial de la zona com a espai museístic amb el campus Diagonal-Besòs, on avui es reuneixen 1.200 estudiants i les diverses escoles i instituts de primària i secundària, a més del veïnat –l’alcalde de Sant Adrià recorda que només el “petit” museu municipal de la immigració rep anualment la visita de 15.000 estudiants–. El rector de la UPC, Francesc Torres, celebrava la conversió dels espais de “repressió, vergonya i derrota” en espais “que fomenten les idees, el benestar i la convivència” en referència al campus universitari del Besòs, pioner en investigació d’energies renovables i exemple de “model d’èxit”.
L’artista Francesc Abad presenta el monument com la culminació del treball sobre el Camp de la Bota, que va iniciar el 2004 amb el Fòrum de les Cultures per a la recuperació en forma d’arxiu –avui al Macba– de la memòria oral dels últims testimonis que quedaven sobre l’època del barri de barraques i del parapet de les execucions franquistes. Avui aquell parapet està sota les aigües de la urbanització del Fòrum i ell va ser l’autor del memorial del mateix nom inaugurat aquest any a la zona.
La consellera Ester Capella va garantir la construcció del monument com un compromís inclòs en el pla de govern i va repetir, un cop més: “Arribem tard en les polítiques de memòria.” Va voler recordar que, per exemple, encara no se sap del cert si van ser onze o tretze les dones afusellades en aquell camp –“sempre oblidades, les dones”– i va reivindicar el que representa “aquest espai per al nostre país, per a les persones afusellades en procediments sumaríssims sense garanties i ajusticiades per les seves idees”.
Capella conclou que l’itinerari memorialístic pel Fòrum no és “una escultura més al mig del carrer. És una manera de defensar els valors democràtics en què creiem”.