Altres
ROBERTO & VICTÒRIA
JOIERS
“La joia pot ser el mitjà d’un camí d’expressió personal”
El dissenyador basc Roberto Carrascosa i la periodista catalana Victòria Aroca es van unir per crear una línia de joieria artística i n’han presentat col·leccions com ara ‘Poesia Portàtil’
Com defineixen el seu projecte?
Per a nosaltres, l’acte creatiu és un acte solitari. No és que trobem esgotats els camins de la creació, sinó que humilment –en la joieria, no volem situar-nos com les grans arts plàstiques– hem trobat una drecera a la creativitat i també una oportunitat de dir-hi la nostra.
Per exemple amb la poesia?
Efectivament. La idea de partir de la paraula d’un poeta ens va donar unes oportunitats il·limitades. Era una cosa que se’ns oferia i que havíem de lidiar. I el resultat volíem que fos enriquidor i que valgués la pena.
Quina va ser la idea?
Crear un espai comú i nou entre la poesia i la joieria.
Una metamorfosi?
Entre la matèria i la paraula en un món que sorgeix de la col·laboració. D’altra banda, també ens sembla interessant perquè agermana les disciplines de la moda i l’art. Hi ha artistes plàstics que estan dissenyant bosses per a Chanel i tampoc no passa res. Aquestes trobades entre àmbits diferents creiem que enriqueixen les dues parts. Quan vam veure que la gent es tatuava poemes, vam tenir clar que nosaltres volíem dur el vers a les nostres peces. La gent sí que troba interessant aquesta proposta a la joieria.
Què ha de ser una joia?
Per a nosaltres és moltes coses: un ornament, memòria, una petita obra d’art... És una diversitat de coses. És un símbol en la major part de les ocasions. En altres moments és simplement un complement. La joia pot ser el mitjà d’un camí d’expressió personal. Hem de fer una joia d’autor, d’artista, mentre modelem la matèria.
Com van arribar a la joieria?
Hem coincidit en moltes coses i, finalment, hem creat una marca. Hem barrejat les experiències i els nostres camps de procedència perquè aquest projecte fos comú. Un de nosaltres va arribar per casualitat: estudiar primer a Bilbao i arribar a Barcelona a l’Escola Massana i Elisava. L’altra després d’haver dedicat la vida al periodisme. Tant des del taller de Bilbao com des de Barcelona, els nostres camins van coincidir. Ha estat una trajectòria que hem tirat endavant fins a aquest nou projecte comú que és Poesia Portàtil, que sorgeix de la trobada de dues formes d’expressió: la paraula i la matèria. A l’unir-se creen un nou territori: una edició de joies –limitada, signada i numerada– que conté poemes i versos d’autors contemporanis escrits a propòsit o adaptats en aquest nou format.
I el resultat?
Resulta fructífer i estimulant actuar en entorns que mai et pertanyen del tot i que et permeten crear des de la llibertat i el respecte. La nostra unió ha tingut una intenció intel·lectual, tot i que si algú ho veu una rucada tampoc no ens preocupa. El disseny de les nostres col·leccions ha estat un tot.
Com el definirien?
Hem intentat fer col·leccions amb molt relat, que tinguessin lectura, que contessin històries, tot i que ara tothom ja ho diu com un tòpic. L’objectiu és unir la forma i el fons. Per exemple, vam fer una que es deia Marques a l’aigua, on totes les peces partien d’una rememoració del passat. Vam fer un altra amb fils que s’anaven creuant i trenant, com les vides. La majoria de les nostres col·leccions han estat riu, no n’hem fet que quedin desertes sinó que han tingut continuïtat.
Com ho han fet real, físic?
A través de l’exploració del llenguatge com a matèria de creació, atrets també per la plasticitat de la tipografia com a principi estètic. A través de la col·lecció hem recorregut, amb voluntat de continuació i ampliació, a autors clàssics, a textos anònims, o escrit els seus propis jocs de paraules. Era el moment de no ser només difusors sinó també editors i de provocar un àmbit inesperat en què llegir joies i adornar-se amb versos.
Els versos breus fan pensar i suggereixen noves lectures.
La intenció era també un camí d’inspiració, per a nosaltres i per a la gent que decideix posar-se l’objecte. La recerca sempre ha vingut mitjançant el relat, la història i la coincidència. La recerca no és exclusivament de la matèria o de la forma, sinó actituds singulars per a una joia. La pregunta que sempre ens fem és: “Què podem fer amb la matèria que tenim més pròxima?” També tenim la pretensió que la col·lecció sigui interactiva, tot i que sabem com resulta de difícil el diàleg entre persones.
D’aquí a la poesia?
Sempre havíem aspirat a treballar amb poetes i que ens passessin textos originals, com els aforismes i els epigrames que hem utilitzat per gravar les joies. No ens pensàvem que els poetes reaccionarien d’una manera tan positiva a la proposta, cosa que ens ha motivat en el moment de tirar endavant la col·lecció. Ens feia una mica de por, tot i que l’intent ha resultat gratificant, i portàtil.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.