Més públic, malgrat tot

Com ja és tradicional, tot just abaixar el teló el Temporada Alta presenta un balanç provisional, que ha estat positiu en aquesta 28a edició, malgrat estar marcada per la situació política del país. Qualificat d’“estrany” i fins i tot d’“insostenible” pel seu director, Salvador Sunyer, el Temporada Alta 2019 ha demostrat, un any més, que manté la musculatura gràcies a un públic fidel i actiu, que ha respost de manera massiva a la programació que se li oferia.

Entre el 6 d’octubre i el 9 de desembre, amb 95 propostes presentades, hi han assistit un total de 53.086 persones (l’any passat, 49.541), dada que representa un 89,21% (94,4% en l’edició anterior). El registre s’eleva a 61.605 si, als espectadors de sala, s’hi sumen els assistents a les activitats complementàries i els participants en el projecte A Tempo (6.106). En definitiva, més assistència, però menys ocupació. Com va detallar Sunyer, l’afluència en els espectacles ha estat marcada per la situació política del país, sobretot durant el mes d’octubre, coincidint amb la publicació de la sentència del procés i les posteriors manifestacions de protesta, que han repercutit en el festival amb una disminució de l’ocupació entre els espectadors que opten per comprar les entrades a última hora. “Es van arribar a suspendre set funcions. Algunes es van ajornar, però d’altres no. I, durant quinze dies, pràcticament no es van vendre entrades, perquè la gent no estava per comprar-ne”, va recordar. A tot plegat, cal afegir-hi el fet que dues de les sales de teatre estan situades a tocar de l’ajuntament i els jutjats, on es congregaven els manifestants aquells dies.

Una altra dada a destacar és que el festival ha pogut mantenir la bona salut gràcies a molts espectadors amb ganes de descobrir noves propostes i als nous públics: 7.177 són compradors nous respecte a l’any passat.

En el terreny artístic, Salvador Sunyer resumia així aquesta edició: “Us diré que hi ha hagut algun espectacle extraordinari, uns quants de bons, molts de correctes i alguns de molt dolents. La cosa és així”, va subratllar. Per Sunyer, però, això és part de l’essència del festival, perquè precisament el Temporada Alta permet “córrer riscos” i veure què funciona i què no. “És molt més difícil fer-ho en un teatre públic, perquè, en aquest cas, aquell espectacle l’has de tenir un mes en cartell”, va assenyalar.

El director, com sempre, no es va estar d’entrar al detall. En una temporada en què han destacat sobretot espectacles que reflexionen sobre l’actualitat, que parlen de les persones i la seva condició social o que s’inspiren en els clàssics, considera que una de les millors propostes ha estat la portuguesa Sopro, un muntatge de Tiago Rodrigues que ret homenatge als apuntadors de teatre. Kultur, Europa bull, O agora que demora, Retour à Reims, Ostia i Mesura per mesura són altres espectacles que el director va esmentar entre els més destacats que han passat per aquesta edició.

A banda de l’aposta per programar alguns grans noms de l’escena europea –en total, 27 espectacles de fora de Catalunya–, una de les línies d’internacionalització del festival que agafen volada és la Setmana de Programadors, que en aquesta novena edició ha aplegat 105 professionals provinents de fins a catorze països.

Ara, la mirada ja està posada en el 2020: Temporada Alta a Iberoamèrica, que tindrà lloc del 5 al 16 de febrer, i entre els reptes que es marca hi ha obrir-se més als joves i garantir l’accés al teatre a la gent sense recursos.