Empat tècnic i ovació

Nou dones assegudes a primera fila per només tres homes i, en conjunt, 38 dones per 41 homes. La tradicional foto de família dels nominats als Gaudí, que aquest any s’ha fet abans de Nadal per l’avançament general de tots els premis, visualitzava ahir al migdia a l’hotel Arts de Barcelona la progressiva incorporació de les dones al sector del cinema i una paritat dels nominats que no és imposada per quotes. De fet, tres dels quatre directors són dones, i totes tres hi eren ahir, assegudes a primera fila: Belén Funes (La hija de un ladrón), Lucía Alemany (La innocència) i Neus Ballús (El viatge de Marta).

L’únic home nominat en aquest apartat, Carlos Marques-Marcet (Els dies que vindran), està enllestint a València el rodatge de La mort de Guillem. També s’hi veia molta gent jove. Isona Passola relativitzava aquests números en la copa de cava posterior, i assenyalava que un dels motius és que a Catalunya les produccions són cada cop més petites i precàries, i això afavoreix aquests perfils. També es queixava de l’èxode massiu de professionals cap a Madrid i altres indrets pels greus problemes de finançament del cinema català.

Sigui com sigui, la foto es va fer entre somriures, sobretot quan alguns que feien tard s’incorporaven a correcuita –no direm noms–. Després de cinc minuts de clics i flaixos d’una desena de fotògrafs i càmeres de televisió, la sessió es va tancar amb una llarga ovació. Al mal temps, bona cara.

Alguns dels protagonistes comentaven després les seves sensacions en aquesta recta final de la dotzena edició dels premis Gaudí. Belén Funes no s’esperava mai haver aconseguit tretze nominacions per La hija de un ladrón: “Fer una pel·lícula és un procés llarg, enrevessat i dur, i quan la fèiem no ens ho esperàvem. Estem molt contents i agraïts pel reconeixement que és per a tot l’equip, no només per a mi.”