Cesk Freixas: «El nostre és un projecte musical i polític»
Avui presenta el seu tercer disc, «La mà dels qui t'esperen», a La Mercè, en un concert organitzat per Endavant
Cesk Freixas (Riudebitlles, 1984) parla sovint en plural, potser per subratllar la importància que té per a ell la col·lectivitat, sense renunciar mai a la singularitat de l'individu. De fet, és el missatge que llança des del títol del seu tercer disc, La mà dels qui t'esperen (Temps Records, 2009). «D'una banda, vindria a reivindicar la llibertat de l'individu com a subjecte actiu per decidir com vol que sigui la seva vida, però sent conscient que també forma part d'un col·lectiu que ens fa ser més forts, també en un sentit polític i social», explica Freixas, tot i remarcar que aquesta és la seva versió d'un títol que pot i desitja tenir altres interpretacions. «El meu objectiu és fomentar sempre el diàleg i la reciprocitat amb el públic. En el meu primer disc (Set voltes rebel, Bullanga Records, 2005) tot era molt directe, però després he intentat dir les coses sense acabar-les de dir del tot, perquè la gent pugui participar més i fer-se seves les cançons», afirma. Aquest canvi de registre va començar amb el seu segon disc, El camí cap a nosaltres (RGB Suports, 2007), que va consolidar un estil perfectament identificable: missatges crítics i compromesos, però presentats amb formes musicals més aviat amables, entre el pop i la cançó d'autor. Un contrast molt interessant i perfectament argumentat: «Generalment, la música reivindicativa és festiva o contundent. Nosaltres, en canvi, volíem arribar a una part important del públic català que és afí a una determinada ideologia política i social, però que no li acaba de fer el pes la distorsió.» Partint de Silvio Rodríguez i Víctor Jara, i amb l'ajut del productor Magí Batalla, Cesk Freixas es va proposar «modernitzar una mica la cançó d'autor catalana del segle XXI».
Avui, Cesk Freixas (veu i guitarra) actuarà a La Mercè acompanyat només per Víctor Nin (guitarra acústica, clàssica i veus). Amb Els Altres Bandais i amb formats més reduïts, Freixas ha ofert mig miler de concerts en sis anys d'escenaris, de cançons i reflexions en veu alta.
Gironí adoptiu
«Ja saps que a prop de l'Onyar hi haurà muralles, però no murs», canta Cesk Freixas a Jeunet, tu i els trens que no hem perdut, una cançó datada a Girona el 29 de març del 2008, gairebé un mes abans que enllestís a la mateixa ciutat Sembreu-me a la llibertat. Cesk Freixas va viure a Girona un any, entre el març del 2008 i el març del 2009. I cada quinze dies, durant gairebé dos anys, va actuar al bar El Cercle del carrer Ciutadans. «Va ser la meva primera experiència com a músic resident d'un local i va ser molt interessant, ja que hi havia un ambient excel·lent i, a més de la música, sempre acabàvem debatent els temes més diversos, amb molta ironia», recorda Freixas. «Totes les cançons d'aquest tercer disc les vaig provar primer en directe a El Cercle, que es va convertir en el meu laboratori», diu. De Girona també és el dissenyador del CD, Erik Estany, que ha concebut una portada en què l'oient pot deixar realment la seva empremta, modificant els colors amb els dits si la seva temperatura supera els 26 graus. Ara, Cesk Freixas viu a Barcelona, on s'ha enamorat de La petita rambla del Poble Sec i canta per ella a ritme de rumba. Però també fa cançons a Riudebitlles i Vilafranca, a l'aeroport i en ple vol.