Cant a l'amistat

Després d'un magnífic primer espectacle com Ruddigore, la jove companyia Egos –amb uns membres hiperactius i polifacètics com Toni Sans o Rubèn Montañá, o tan talentosos com Anna Alborch–, de manera paral·lela a la creació del seu segon espectacle, La casa sota la sorra, es va embarcar en l'aventura de fer un espectacle musical familiar, amb titelles. El repte la companyia l'afronta amb valentia i coratge, imaginació i originalitat, amb una història deliciosa.

En Joan és un nen assetjat pels monstres de la seva habitació, en Foscor, en Llit i l'Armari. Però en Joan no té por d'ells, de manera que aquests, frustrats, contracten una bruixa que, en no aconseguir cap resultat, condemna en Joan a tenir singlot per sempre més. El remei, és clar, és un bon espant, circumstància que complica les coses. Aleshores entra en escena la Marta, la millor amiga d'en Joan, i, entre tots dos, miren de trobar el desllorigador de tot plegat, amb una visita infructuosa a una mansió encantada, cau del fantasma Pascual. Mentre en Joan és a dins, però, la Marta és segrestada. Serà la desaparició de la seva amiga el que espantarà tant en Joan que el singlot cessarà. Un cant a l'amistat, a la preocupació i la cura envers l'altre, un missatge fins i tot revolucionari. Una delícia que els menuts segueixen amb atenció, sense perdre detall, embadalits.

Són molts els valors d'aquest espectacle, des de la música, passant pel disseny i la construcció tant dels titelles com de l'increïble piano que es transforma en una fantàstica mansió encantada, fins a la mateixa història, el sentit de l'humor i el ritme que imprimeixen a tot plegat els membres d'Egos Petits.

Caldria, però, polir alguns aspectes per tal que fos un espectacle rodó. La manipulació, en la majoria dels casos, té algunes deficiències, les emocions no es projecten sobre els titelles, de manera que esdevenen apèndixs dels intèrprets, en comptes de personatges amb entitat pròpia. En aquest sentit, una excepció, la d'Anna Alborch, una Marta entranyable, una bruixa divertidíssima i una cantant esplèndida. Un intèrpret més tampoc estaria malament i posaria fi a les corredisses per l'escenari de Lali Camps, que es podria centrar més en la interpretació. Tot i això, afortunadament, Egos elimina amb encert des de fa un temps la naftalina del teatre musical del nostre país.