Equilibrant la balança
Laia Aguilar guanya el 52è premi Josep Pla amb la novel·la ‘Pluja d’estels’, protagonitzada per un grup d’amics que passen una nit especial al cap de Creus
Aquest any el premi Pla i el Nadal han tingut dues guanyadores, Laia Aguilar i Ana Merino, cosa que fa un pas –modest– cap a la paritat, tenint en compte que el Nadal, fins ara, l’han guanyat 60 homes i 17 dones, i el Pla, 42 homes i 10 dones. A més, cap de les dues és periodista ni ha escrit cap thriller ni cap llibre d’autoficció. Tot suma.
Quan s’inicia una activitat esportiva com el Ral·li Dakar, menjar raïm per Cap d’Any o celebrar un doble premi literari la nit de Reis –durant anys va ser triple, perquè també es lliurava l’Apel·les Mestres d’àlbums infantils il·lustrats–, en què es concedeixen el premi de narrativa Josep Pla i el Nadal de novel·la en castellà, s’espera que es converteixi en tradició. S’espera que arreli, que funcioni, que es perllongui al llarg dels anys.
El Nadal arriba aquest any als 76 anys, una edat que ja entra en la categoria de venerable. El Josep Pla té 52 anys, una maduresa interessant. Com interessant sembla que és Pluja d’estels, l’obra amb què Laia Aguilar (Barcelona, 1976) debuta en novel·la per a adults després d’haver assolit l’èxit com a guionista en sèries com ara El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre d’altres, i amb llibres infantils i juvenils, com ara Wolfgang (extraordinari), amb què va guanyar el premi Carlemany el 2016, Juno i altres títols de gèneres diversos com Les bruixes de Viladrau i Pare de família busca...
Laia Aguilar és llicenciada en comunicació audiovisual per la URL i, a més d’escriptora i guionista, és professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va dedicar el premi “a totes les dones que escriuen” perquè, en constatar les xifres baixes de guanyadores femenines, va demanar: “Cal que les dones ens presentem a premis.”
A Pluja d’estels situa l’acció un mes d’agost en què un grup d’amics d’uns 40 anys van al cap de Creus a passar un dia amb menjar, bona música i molt d’alcohol per, a la nit, veure la pluja d’estels. Han passat cinc anys des que van viure un tràgic incident i al llarg del dia i de la nit –que els reserva una sorpresa final– aniran aflorant gelosies, una antiga història d’amor i altres sentiments que provocaran una catarsi. Tot i el plantejament inicial, la novel·la d’Aguilar, més aviat breu, no és d’intriga, se centra en les relacions humanes.
“Després de viure un fet dolorós que no ha quedat resolt, els personatges, tot i que ho volen evitar, han de passar comptes; vivim sota la tirania de la felicitat, hem d’estar feliços 24 hores al dia, i quin espai queda per viure el dolor, el fracàs, l’absència, la pèrdua?”, va preguntar Laia Aguilar.
En aquesta edició del premi Josep Pla s’hi han presentat 38 obres de tot l’àmbit lingüístic català, mantenint la progressió ascendent dels darrers anys. Segons els organitzadors de l’editorial Destino, han rebut novel·les històriques, altres de temes actuals –com la guanyadora–, narracions i algunes obres de contingut autobiogràfic.
El jurat va estar integrat per Rosa Cabré, Antoni Pladevall, Genís Sinca, Àlex Susanna i Glòria Gasch. La dotació es manté en 6.000 euros i la publicació, com sempre, a l’editorial Destino.
Des de fa dècades, la vetllada de lliurament dels premis va tenir lloc a l’hotel Palace –l’antic Ritz–, al xamfrà barceloní entre la Gran Via i Roger de Llúria. Al sopar hi van assistir més de quatre-cents convidats en representació de tot de franges de la societat catalana. A polítics –Ada Colau, Artur Mas, Mariàngela Vilallonga, Joan Subirana, Teresa Cunillera...– i empresaris, cal afegir la llarga llista de noms del sector cultural, com ara Sebastià Alzamora, Jordi Amat, Marc Artigau –guanyador l’any passat del Pla amb La vigília–, Montse Barderi –últim premi Bertrana amb La memòria de l’aigua–, la pintora i il·lustradora Paula Bonet, Miquel de Palol, Najat El Hachmi, el periodista Lluís Foix, Pere Gimferrer, Martí Gironell, Toni Hill, Alicia Kopf, Gemma Lienas, Clara Queraltó, Gerard Quintana, Carme Riera...
A banda dels parlaments de les dues guanyadores, cap a dos quarts d’onze, el periodista i novel·lista Sergio del Molino va dedicar un breu discurs a la figura de Miguel Delibes, de qui es commemora aquest 2020 el centenari del naixement i que va iniciar la seva prolífica carrera literària amb la novel·la La sombra del ciprés es alargada, amb què va guanyar el Nadal del 1947.