Afectes polifònics
Ana Merino guanya el 76è premi Nadal de novel·la amb ‘El mapa de los afectos’, una obra coral que passa entre els EUA i Espanya
Ana Merino és poeta, dramaturga i professora a la Universitat d’Iowa
Com és sabut, el premi Nadal va néixer el 1944 amb la intenció de ser un revulsiu de les lletres castellanes, que estaven en un estat força letàrgic des de la Guerra Civil. La primera guanyadora va ser una autora i debutant Carmen Laforet i la seva ja mítica Nada. 76 anys després, el premi Nadal continua obrint camí i, aquest any, també amb una dona que debuta en novel·la: Ana Merino i la seva obra El mapa de los afectos.
Ana Merino (Madrid, 1971) és poeta, dramaturga i catedràtica a la Universitat nord-americana d’Iowa, on ha fundat un programa d’escriptura creativa en espanyol. Filla del poeta gallec, novel·lista, assagista i acadèmic de la RAE José María Merino, Ana Merino va fer la tesi doctoral a Pittsburgh sobre el còmic en el món iberoamericà.
El mapa de los afectos, debut en novel·la de l’autora –tot i que té nou llibres de poemes, quatre obres de teatre i sis títols més en altres gèneres– es pot considerar una obra coral amb tants protagonistes com actituds vitals. “Crec en la bondat i els meus personatges són genuïnament bons, però el mal està present, amb mort i guerres”, va declarar l’autora. L’inici és la relació d’una mestra d’escola amb un nen que ha perdut la mare en un poblet rural dels Estats Units. Al llarg d’una trama de gairebé vint anys de durada, el lector va coneixent les vivències de tot de personatges que es condicionen, poc o molt, els uns als altres.
L’obra està ambientada als EUA i a Espanya, perquè alguns personatges viatgen fins als EUA i es relacionen amb altres que faran el camí invers.
La novel·la segueix corrents femenins d’autores com ara Lucia Berlin, Siri Hustvedt i les històries d’aprenentatge de David Trueba.
El jurat d’aquest edició estava format per Alicia Giménez Bartlett, Care Santos, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello i Emili Rosales. La dotació és de 18.000 euros, no gaire, comparat amb altres premis que, en molts casos, tenen menys renom. Per això, pel renom, no és estrany, però, que cada any s’hi presentin més originals, fins a arribar als 351 d’aquest any.
Segons fonts de l’editorial Destino, les temàtiques presentades en aquesta edició tocaven temes d’actualitat urbana i també força de rural, també la cada cop més de moda novel·la negra, sense oblidar el contingut històric de les grans guerres del segle XX. L’obra de Merino, per tant, estaria en el grup d’actualitat, entre urbana i rural. “M’he format llegint les novel·les guardonades amb el Nadal”, va confessar Merino, molt emocionada. “Crec en la literatura amb la força amb què de petita creia en els Reis”, va reblar.
Un origen impulsiu
Ignasi Agustí, autor de Mariona Rebull i director el 1944 de la revista Destino, va ser un dels impulsors del premi i el va dissenyar en el format del Joan Crexells, que ja es convocava a l’Ateneu Barcelonès des del 1928. Va aconseguir convèncer els seus socis de la revista i l’editorial, Josep Vergés i Joan Teixidor. La dotació de la primera convocatòria va ser de 5.000 pessetes, una bona xifra en època de penúries. Mentre Vergés va posar traves a la quantitat, Teixidor es va entusiasmar i va proposar que el premi dugués el nom d’Eugeni Nadal, redactor en cap dels inicis de la revista i que acabava de morir de leucèmia quan només tenia 28 anys.
Després d’un seguit de discussions durant el sopar, com hem dit, van triar Nada, de la debutant Carme Laforet. Després d’ella, aconseguirien el preuat guardó noms tan destacats, abans o després de rebre el Nadal, com ara Josep M. Gironella, Delibes, Carmen Martín Gaite, Álvaro Cunqueiro, Rafael Sánchez Ferlosio, Ana María Matute...