Llibres

Allau de tinta negra

Com fa anys, coincidint amb BCNegra, les editorials especialitzades en el gènere, i les que no, presenten un munt de novetats aprofitant la presència dels autors

Un dels perills més greus de la muntanya en època hivernal, tant per a esquiadors com per a muntanyencs, són les allaus de neu. Els gèneres negre, criminal, policíac i thriller, entre altres etiquetes, no tenen por d’aquest fenomen natural i, coincidint amb la celebració de BCNegra, les editorials descarreguen una veritable allau de novetats. Algunes estan especialitzades en el gènere o en tenen col·leccions específiques, com ara Crims.cat (Alrevés Edicions), Llibres del Delicte, Lo Marraco Negre (Pagès Editors), Salamandra Black, Noir (Principal de los Libros)... D’altres les publiquen en el catàleg general, com Bromera, Univers, Més Llibres, Destino, Proa, Maeva, Navona...

L’allau en tinta ben negra no és una exageració, però mirarem de treure el cap entre el munt de llibres i fer un cop d’ull a una extensa tria de les novetats d’aquests dies.

Per marcar un ordre, que en podria ser un altre, ho dividirem en blocs d’editorials i donant preferència als títols en català.

Alrevés, dins la col·lecció Crims.cat, presenta una esperada segona part, La favorita de l’Harem, d’Andreu Martín. Després de L’Harem del Tibidabo, arriba aquesta continuació en què Mili Santamarta i les seves sòcies del prostíbul de luxe se les hauran amb policies corruptes i la lluita entre dos clans mafiosos. Grans personatges i trama addictiva amb el segell del sempre lloable Andreu Martín.

A Perdoneu les nostres culpes (amb traducció al català de Maria Llopis), la cronista judicial Marie Vindy narra el cas real sense resoldre de catorze dones joves que van ser brutalment assassinades a la Borgonya francesa entre el 1984 i el 1997.

El periodista Ferran Grau també es basa en un cas de la crònica negra a L’hivern del coiot, en què explica el crim que va marcar la ciutat de Lleida el 2004, quan va aparèixer el cadàver de la universitària Isabel Bascuñana.

Susana Hernández explica a Mai més una història ambientada als barris perifèrics del Besòs, el Maresme i la Mina, amb joves adolescents sense res a perdre, famílies d’immigrants (en especial pakistaneses) i màfies de tot pelatge en lluita territorial.

Llibres del Delicte presenta Ella, de Damià del Clot. L’alcalde de Vilassar de Mar ha ordit una trama curiosa en què un jove, una anciana i un empresari arruïnat confessen alhora, però en tres comissaries diferents de Barcelona, ser autors del mateix crim en una sucursal bancària. Dissenyat amb un fons musical, l’ella del títol donarà sentit a l’enigma.

El periodista radiofònic Pep Prieto presenta El mal pare, en què l’herència d’un castell al bosc d’un famós arqueòleg, que té dues filles i un fill, obrirà la porta a conèixer la doble vida del pare.

A L’instant precís, l’arquitecte i saxofonista Albert Gassull ens presenta un fotògraf de guerra que carrega el trauma de l’assassinat de la seva estimada. Quan, de manera gairebé fortuïta puja al cotxe d’una dona colombiana i atractiva, la seva vida farà un gir recargolat.

I anem fins a Lleida per fer un tast de tres de les novetats de la col·lecció Lo Marraco Negre, de Pagès Editors. El director de la col·lecció, el prolífic Sebastià Bennasar, publica Un altre dia antic, un nou homenatge a la ciutat de Lisboa –on va viure dos anys–, a la novel·la negra i a Roberto Bolaño a través d’un cas amb el Jack l’Esbudellador portuguès.

El periodista i ara professor de català David Marín signa Appletown, el barri dels lleidatans a Nova York. Lluita de màfies amb el detectiu Johnny Pelegrí pel mig alternat amb el cas d’un cadàver al canal Segarra-Garrigues, de Lleida.

La soledat del llebrer és la novel·la en què Manel Aljama recrea els últims dies de Franco a través dels ulls d’un jove inspector que entra a la temuda brigada politicosocial de Barcelona i investiga assassinats de prostitutes i curses de llebrers.

Més Llibres publica Escapisme, de Marc Moreno –amb qui parlarem pròximament–, que ofereix una trama de baixos fons, un mosaic de perdedors i antiherois, ambientada a la Verneda, barri que l’autor coneix bé i que ja ha utilitzat en altres obres seves, com ara Rates, amb què va guanyar el premi Crims de Tinta. La mateixa editorial va publicar, fa pocs mesos, La mida dels nans, obra del periodista Tuli Márquez, en què mostra una trama de corrupció política protagonitzada per un jove periodista.

Bromera publica la nova novel·la d’Hervé Le Corre, Sota les flames (traduïda per Albert Pejó), després de la també molt recomanable Gossos i llops. La col·lecció Roja y Negra, de Penguin Random House, la publica en castellà, amb traducció de Teresa Clavel. L’autor retrata els darrers dies de la comuna de París en clau negra.

També a Bromera, Pedres que han de ser remogudes, recull de contes de temàtica negra, tot i que tocant diversos subgèneres, amb què Jovi Seser va guanyar el premi València Alfons el Magnànim de narrativa.

Salamandra, en la seva secció de novel·la negra, presenta El último beso, de James Crumley, en una nova traducció, lamentablement pòstuma, del novel·lista Enrique de Hériz. Obra emblemàtica de l’autor texà, que va morir el 2008, protagonitzada per un detectiu privat que, mentre busca un autor de best-sellers, quedarà hipnotitzat per la bellesa d’una jove femme fatale.

En català, Salamandra publica Pols i ombra (traduïda per Anna Casassas), sisè lliurament de la sèrie d’Antonio Manzini protagonitzada pel policia Rocco Schiavone, que s’enfrontarà a pressions polítiques quan investiga l’assassinat d’un transsexual.

A la col·lecció Noir de Principal de los Libros aposten fort per No digas nada (amb traducció de Luz Achával), cinquè lliurament de la sèrie de la irlandesa Patricia Gibney, que ha esdevingut un fenomen de vendes. En castellà, totes a Noir. La seva protagonista fetitxe és la inspectora Lottie Parker que, en aquesta ocasió, s’enfrontarà a un cas d’abús sexual de menors.

Univers presenta dues novetats en el gènere, Els planificadors, del sud-coreà Un-su Kim (i traduïda per Josep Pelfort) i Gener de sang, debut de l’escocès Alan Parks (amb traducció de Xavier Zambrano). El primer és un thriller protagonitzat per Reseng, que quan era un nadó va ser recollit en un abocador d’escombraries pel cap del crim organitzat Vell Os Rentador i es va convertir en un implacable assassí a qui tot li va bé fins que decideix pensar per ell mateix. La segona està ambientada al Glasgow del 1973. Una combinació de policíac amb fons presidiari i el poder de les esferes del poder econòmic.

Niklas Natt Ogh Dag, fill d’una de les famílies més antigues de la noblesa d’Estocolm, és la nova estrella de les lletres negres sueques gràcies a 1793. El llop i el vigilant, publicada per Proa (amb traducció al català de Jordi Boixadós) i Salamandra (amb traducció al castellà de Patricia Antón). L’obra, de fons històric, parla de les conspiracions paranoiques en una època amb assassinats cruels en què només els aires de la Revolució Francesa alleugereixen les classes socials més oprimides.

Serie Negra, la col·lecció d’RBA, presenta un parell de novetats destacades. Siete tumbas, un invierno (amb traducció de María Cristina Martín), de l’autor nòrdic que viu a Dinamarca Christoffher Pettersen, que ambienta les seves obres a la gèlida Groenlàndia. Una bona manera de conèixer aquelles terres ignotes a través d’un cas d’assassinat que pot fer caure el govern del país. La segona novetat és Bajo mi piel (amb traducció d’Ana Herrera), de la nord-americana Lisa Unger. L’autora combina un cas d’assassinat amb l’amnèsia i la caiguda a l’infern de les drogues i l’alcohol de la parella d’un home que ha mort mentre corria per un parc de Nova York.

L’editorial Destino presenta la tercera novel·la (després d’El verdugo de Gaudí i El ángulo muerto) d’Aro Sáinz de la Maza protagonitzada pel policia judicial dels Mossos d’Esquadra Milo Malart, el Harry Hole barceloní. A Dócil, s’enfronta a un cas amb una matança d’adolescents pel mig.

L’exballarina danesa Katrine Engberg debuta amb La estrategia del cocodrilo, publicada per Maeva, amb traducció de Daniel Sancosmed. La víctima de l’obra és una autora de novel·la negra que ha escrit la trama d’una noia que mor com ella.

Un fuego azul és obra del gallec Pedro Feijoo que publica Ediciones B. Una cadena d’assassinats sanguinaris i macabres fan anar de corcoll la policia de Vigo.

I la periodista televisiva Marta Robles presenta el seu dissetè títol, el vuitè de ficció, La chica a la que no supiste amar (Espasa), en què reivindica la figura de l’heroi descregut i amb una ètica pròpia a través del detectiu Tony Roures que investiga una trama de xarxes de prostitució internacional.

El último Hammett (Navona), del també guionista de còmic argentí Juan Sasturain –de qui ja parlarem en una altra ocasió–, és una obra magna que juga amb la metaliteratura fent aparèixer l’autor Dashiell Hammett com a personatge, entre altres noms reals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.