La Barcelona romana

La historiadora i filòloga Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) signa amb A Bàrcino (Columna) el que ja és el seu seixantè títol de narrativa infantil, juvenil i per a adults, salpebrats amb una desena de premis. A Bàrcino és una segona part independent de Barcino, que va publicar el 2009. “M’apassiona la cultura clàssica. Grecs i romans. Tinc més debilitat pels romans, tot i que els grecs, pel que fa a la cultura, mereixen un grau més elevat. M’agraden, els romans, perquè van saber copiar amb excel·lència, fins i tot millorant l’original, de tota mena d’elements d’altres cultures”, explica l’autora amb la seva implicació habitual.

“El protagonista històric de Barcino era Luci Minici Natal Quadroni Ver (LMNQV) –un barceloní comprovat, amb documentació epigràfica–, però arriba fins a l’any 154 i jo volia anar una mica més enllà.” Volia escriure de la segona part del segle II dC.

“Tenia moltes ganes de parlar de Marc Aureli, perquè més que un governant era un pensador, un home pietós i magnànim. Només cal llegir les Meditacions, que va escriure al final de la seva vida, en grec, i que sembla un llibre d’autoajuda actual”, comenta.

“Un altre personatge molt interessant és Luci Cecili Optat, un centurió nascut probablement a la Bètica, fatxenda com ho eren tots els centurions, que es va enriquir i es va retirar a Bàrcino, com tants d’altres, perquè Bàrcino era una colònia que Octavi August va fundar perquè s’hi retiressin els militars. Bàrcino no tenia un patriciat, una gent d’alt nivell –que eren a Roma, a Tàrraco, a Leptis Magna...–, però sí que hi havia una mena de classe mitjana amb moltes ganes d’ascendir econòmicament i socialment, grimpadora, una mica nou rics, fent ostentació de qualsevol cosa. Van ser l’inici de la burgesia de Barcelona.”

S’inventa una filla de LMNQV, Minícia, de gairebé 25 anys, tot i que “podria haver-la tingut perfectament i que no consti, cosa que sí que hauria passat si fos un mascle”. “Les dones no comptaven per a res, però moltes vegades eren molt influents, sobretot en la societat romana, més que a la grega, que encara les tenien més tancades a casa”, detalla Roca.

No és una autora exclusivament de novel·la històrica, però ha escrit de l’època grega (Escollida pels déus), dels segles XI (El monestir proscrit), XII (El pont de fusta), XIV i XV (Intrigues de palau), XV (L’enigma Colom), XVI (La Merla Blava)... En comptes de sofà, a casa deu tenir una màquina per viatjar en el temps. “M’agrada recórrer èpoques, sobretot quan puc casar la ficció amb la història real, amb la més nostrada”, per això reivindica personatges. “Trobo gairebé delictiu que un personatge tan nostre com LMNQV, que va arribar a ser procònsol!, que és just per sota de l’emperador, sigui tan desconegut”, s’indigna.

Els tres protagonistes principals d’A Bàrcino són dos homes reals, Marc Aureli i Luci Cecili Optat, i una dona de ficció, Minícia. “Volia explicar una història en què s’ajunten dos problemes, el personal de la Mínícia, que de joveneta va ser amant de Teseu, el gran enemic del seu pare, i, paral·lelament, l’inici del declivi de l’Imperi romà.”

Admet que li fa “pànic” cometre el típic error anacrònic, cosa complicada d’evitar en novel·la històrica, en què, a més de fets, hi ha objectes, costums, registres orals... Per evitar-ho, es documenta exhaustivament i consulta els molts especialistes que cita als agraïments. Per tot plegat, ha fidelitzat una mena de lector. El rigor històric sempre hi és, però Roca fa novel·la amb intriga, relacions familiars, amoroses, malentesos, falta de comunicació, traïcions, secrets... Tots els ingredients per passar una molt bona estona submergits en la Barcelona romana, de què encara es poden visitar molts vestigis.