Amor fugaç de Tirant i Carmesina
El Liceu coprodueix una proposta d’Òpera de Butxaca deu anys després
Han calgut 10 anys perquè el Gran Teatre del Liceu torni a coproduir un treball d’Òpera de Butxaca (ho va fer el 2010 amb Hypermusic Prologue d’Héctor Parra). Del 13 al 15 de febrer es representarà al foyer de la Rambla Diàlegs de Tirant e Carmesina, una òpera contemporània amb llibret de Marc Rosich i partitura de Joan Magrané. Les entrades estan pràcticament exhaurides. L’artista Jaume Plensa ha fet el disseny de l’espai, un lloc que abraça l’òpera i que li aporta una lectura afegida a la trama. El director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, celebrava divendres aquesta col·laboració que apropa al seu desig d’un Liceu de les arts i el va convidar a, pròximament, dissenyar una escenografia per a una òpera del Liceu.
L’òpera ja es va estrenar al juliol en el Festival de Peralada. Rosich, que havia fet una adaptació de la novel·la de Joanot Martorell el 2007 per a Calixto Bieito (en què també hi va intervenir el músic Carles Santos), adverteix que aquesta peça ha buscat l’essencialització d’aquesta relació tan buscada i només fugaçment consumada.
Magrané celebra les òperes de cambra perquè incideixen molt millor en el caràcter dels personatges, des de la proximitat del públic. S’ha compost pensant en les veus i les aptituds dels tres cantants Josep-Ramon Olivé (Tirant) Isabella Gaudí (Carmesina) i Anna Alàs (Plaerdemavida i Viuda reposada). La direcció musical és de Francesc Prat, que celebra aquestes produccions, fetes des de la complicitat dels artistes, amb uns plantejaments “romàntics”, advertia Rosich. Prat, que també acaba de dirigir una peça de Santos al Lliure (Piturrino fa de músic, )admet que hi ha un element que el relaciona amb Magrané: l’honestedat musical.
