L’Any Xirgu fa escala a Breda

“M’agradaria passejar per la Rambla de Barcelona, anar a Olot, que és tan bonic; visitar la Catedral de Girona amb Pompeu Pascual i la seva família; anar a Breda, que és el país de les olles; veure l’Empordà, el Canigó... Els paisatges, a Amèrica, són impressionants: els Andes, el riu Madalena, les selves, Mèxic... Però els nostres fan més companyia.” Quan Josep Pla la va entrevistar a l’Uruguai, el 1958, per a la revista Destino, Margarida Xirgu (Molins de Rei, 1888-Montevideo, 1969) feia ja anys que vivia a l’exili i sentia una tremenda enyorança del seu país d’infància i joventut, en el qual Girona i Breda ocupaven un lloc central per estrets vincles familiars. A Palau-sacosta, on havia nascut el seu avi patern, va viure-hi sis anys, quan era una nena, i a Breda, d’on era originària la seva mare, Pepita Subirà, hi passava sovint el estius.

Ara el Centre Cultural Els Forns de Breda s’afegeix als actes de commemoració del cinquantè aniversari de la mort de la llegendària actriu amb l’exposició itinerant que, organitzada per la Generalitat, revisa fins al 23 de febrer la seva trajectòria professional i personal. Margarida Xirgu: l’actriu i la dona, que s’ha pogut veure fins ara a Molins de Rei, Blanes, Reus o Lleida, s’organitza en diversos apartats que repassen els inicis de l’artista en el món del teatre, la seva projecció internacional, el seu compromís polític, la vessant pedagògica, el model de força femenina que encarna i l’etapa de l’exili. Objectes personals, cartes, documents oficials, fotografies i audiovisuals serveixen per oferir un retrat complet i amè de Xirgu, que havia passat llargues temporades a Breda per recuperar-se de problemes de salut, que tenia només un pulmó.