Una catedral d’art rupestre

Troballa arqueològica excepcional a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí. Ahir es va anunciar l’aparició d’un santuari paleolític integrat per més d’un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys, els més antics localitzats fins ara a Catalunya. La troballa es va fer pocs dies després dels tràgics aiguats de l’octubre passat i va ser totalment inesperada, segons l’investigador de l’l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes) i autor de la descoberta, Josep Maria Vergès.

El conjunt d’art rupestre que es va trobar a les parets de la cavitat es va dur a terme exclusivament mitjançant la tècnica del gravat. Es compon d’una gran varietat de motius, entre símbols abstractes i escenes figuratives d’animals, sobretot cérvoles, cavalls i bous. La majoria de les representacions es poden atribuir, pel seu estil, al paleolític superior, més concretament al període Magdalenià, ara fa uns 15.000 anys, si bé n’hi ha que poden ser lleugerament més antigues i d’altres que podrien relacionar-se amb el neolític i etapes més recents. Tots els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins a la data eren d’època postpaleolítica, uns milers d’anys més recents.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha anunciat que portarà al govern la proposta de declaració d’aquesta “catedral d’art rupestre” com a bé cultural d’interès nacional (BCIN).

La cova de la Font Major va ser descoberta l’any 1853. Es tracta d’una de les coves més llargues del món formades en conglomerats.