Sant Feliu ultima els actes per exercir de capital de la sardana
El grup de treball té perfilat un programa que, a més de música i recerca, inclou activitats per engrescar infants i públic poc avesat
Molts actes encaixaran en l’agenda quotidiana de la ciutat i altres entitats
Sant Feliu de Guíxols ja ha entrat en el compte enrere per estrenar-se com a capital de la sardana, a partir del 21 de març i durant tot aquest 2020. Una comissió que aplega les entitats promotores (la Confederació Sardanista de Catalunya i l’Agrupació Amics de la Sardana de Sant Feliu) i diversos organismes municipals està acabant de polir el programa d’actes, amb el gran objectiu de “deixar empremta” en la població, resumeix la regidora d’Esdeveniments, Núria Cucharero.
La tinenta d’alcaldia prossegueix amb la filosofia d’integrar la dansa i la música en el dia a dia, “des de la transversalitat”, als barris, les escoles i els grans esdeveniments que cada any tenen lloc a la població. El més notori és el Festival de la Porta Ferrada, però pensen en tota mena d’activitats, fins i tot en el vincle amb algunes de les cites esportives.
El municipi agafa el testimoni de Perpinyà, la capital sardanista del 2019, que enfila la recta final d’un programa que clourà el diumenge 8 de març a l’església dels Dominicans. Malgrat això, a Sant Feliu ja fa temps que preparen la cita. De fet, hi treballen des que van presentar la candidatura, l’any 2016, amb l’aval de la figura guixolenca de Juli Garreta i la fortalesa dels Amics de la Sardana, que, amb 400 socis en una població que no arriba als 22.000 habitants, és una de les agrupacions de pes en el panorama català.
Va ser una aposta personal de l’aleshores regidor de Cultura, Jordi Vilà, també membre d’Amics de la Sardana. Amb Vilà retirat de la política des del juny passat, l’actual equip de govern li ha volgut reconèixer la feina feta brindant-li l’oportunitat de gaudir de la designació com a capital de la sardana des d’un lloc privilegiat: com a comissari de l’organització al costat d’una altra exedil, Laura Aiguaviva.
Entre els integrants locals del grup de treball, també hi ha la regidora Cucharero i la presidenta de l’associació, Dolors Puig, que destaca que després del vertigen inicial, quan els van designar per al 2020, els preparatius van bé: “Quan vam rebre la notícia, semblava un camí molt costerut, però entre tots hem pogut moure la muntanya”, il·lustrava divendres.
Renovar la base
En la vocació de divulgar la sardana o redescobrir-la, la regidora d’Esdeveniments posa èmfasi en el projecte ja en marxa des d’inici de curs perquè la dansa sigui present en les cinc escoles de primària del municipi. Per la presidenta d’Amics de la Sardana, “és una bona manera de desencallar el relleu generacional i tots els centres s’hi han abocat: mestres i alumnes”. En resum, fer que l’empremta perduri passat aquest 2020.
La comissària Laura Aiguaviva detalla que hi ha una part teòrica –amb tallers i explicacions a les aules–, però no hi pot faltar la pràctica: l’agrupació promourà classes en horari escolar, però també estudien posar en marxa una extraescolar per als alumnes que hi vulguin aprofundir a la tarda o els dissabtes. El propòsit és fer una exhibició de dansa escolar en què també tindrà protagonisme la cobla infantil, un projecte conjunt entre l’Escola Municipal de Música i l’escola Gaziel. També hi ha en marxa concursos de dibuix, i el cartell de l’aplec de la primavera quedarà en mans dels alumnes del batxillerat artístic.
Més enllà de Garreta
Pel que fa al vessant més acadèmic, Aiguaviva explica que, “tot i que evidentment moltes activitats estaran centrades en Garreta, la idea és anar molt més enllà i divulgar altres músics locals amb talent que han quedat eclipsats, com Josep Maria Vilà, Lluís Lloansí, Josep Gravalosa, Ramon Novi i el compositor Eduard Toldrà”, que també va tenir vinculació amb la ciutat. Tot plegat, amb concerts inèdits, conferències i altres activitats, a partir del mes vinent.
LA DATA
LA FRASE
Juli Garreta, guixolenc il·lustre
L’homenatge a Juli Garreta no s’obviarà al llarg d’aquest 2020 a Sant Feliu. La pretensió és que no eclipsi gaire altres elements, però el reivindicaran com a músic erudit en el panorama europeu de la seva època, principis del segle XX, per contradir la imatge que ha perdurat de geni d’inspiració fàcil.
Exposició monogràfica al Museu d’Història i feina a l’arxiu
La directora del Museu d’Història de Sant Feliu, Sílvia Alemany, diu que treballen en una exposició sobre el món sardanístic, didàctica i centrada en l’evolució de la cobla, els seus instruments i els diversos matisos de sonoritats, amb peces cedides i plafons itinerants per diversos llocs de la ciutat. Per aprofundir en la figura de Garreta, del qual ja van penjar a internet el catàleg musical i partitures digitalitzades al 2015, té l’esperança que amb el ressò de la capitalitat aflorin més documents personals, com ara correspondència, perquè el gros del seu llegat documental són partitures.
El retorn econòmic per a la població, un objectiu col·lateral
El programa s’ha pensat també des de l’òptica de municipi turístic, amb “una agenda que afavoreix que els visitants pernoctin i facin àpats” en hotels i restaurants de la vila, i dosificada en pro de la desestacionalització.
Alhora, s’ha fet un esforç perquè l’oferta engresqui tots els públics: totes les edats –infants, joves, adults i gent gran– i tots els graus de coneixement de la matèria, amb cites per a especialistes i actes molt més planers.