Troben restes d’època romana tardana sota el carrer Girona de Sant Feliu
La prospecció dels arqueòlegs, paral·lela a l’obra de reurbanització, documenta un mur i restes de ceràmica dels segles IV-V
No afectaran el curs dels treballs
Les obres de reurbanització del carrer Girona de Sant Feliu de Guíxols han tret a la llum restes de murs i ceràmica del període romà tardà i confirmen les expectatives de troballes arqueològiques a la zona que ja hi estableix el POUM i tenia en compte el pla de treball de l’obra. Treballadors de l’empresa Baula han desenrunat aquesta setmana els vestigis, a prop de la intersecció amb la Baixada de les Eres. Ja els han documentat i resten pendents de l’informe final, però ahir avançaven que per les característiques es poden datar entre els segles IV i V de la nostra era, i podrien pertànyer a alguna edificació amb usos agrícoles, però no residencials.
Fa un parell de setmanes, l’estesa de la canonada de sanejament d’aigües ja va topar amb un altre mur uns metres més amunt, a prop de la cruïlla amb el carrer Metges. En aquest cas, però, es va datar en l’època moderna, i igualment els treballs d’estesa de les canonades prosseguiran amb el mínim impacte i el vistiplau de la Generalitat, segons avançava ahir el regidor d’Obres, Josep Saballs.
Els arqueòlegs admeten que és complicat anar més enllà de la documentació, ja que treballen encerclats per tubs de gas, aigua i xarxes elèctriques. I les restes s’endinsen sota les finques privades i habitades a banda i banda del carrer.
LA DATA
Més informació d’un període fosc
El coneixement arqueològic del passat de Sant Feliu es remunta al període dels ibers, amb les restes de l’antic poblat excavades a dalt del promontori del turó dels Guíxols, el Fortim o el Salvament, a primera línia sobre el port. El monestir, a l’altre extrem de la badia, ha estat fins ara l’altre gran pol amb més coneixement, on ara fa poc més d’una dècada arqueòlegs de la UdG, a través del grup d’Investigació d’Arqueologia i Prehistòria, van assumir la direcció d’una excavació en què es van trobar altres restes de murs i mosaics entre els murs de l’edifici i fins a la Porta Ferrada. En aquestes campanyes, que també van aprofundir en les restes del poblat ibèric, es va concloure l’existència d’una vil·la al voltant de l’actual monestir, que dataria del mateix període, entre els segles IV i V després de Crist, però encara resta un gran buit per determinar com era la resta del territori entre aquella època i la construcció de la muralla defensiva medieval que encerclava el nucli antic. I les noves descobertes donaran més pistes.
