Misèria ‘teatrera’

La Ruta 40 es va presentar com una companyia que posava a escena textos que els havien atrapat. Ho van fer amb Cúbit, de Josep Maria Miró, i amb El llarg dinar de Nadal, al Maldà. Ara porten poc més d’un any resdecobrint-se a si mateixos. S’han fet molt més interessants quan han parlat (amb Carlota Subirós) de l’obrerisme a Una lluita constant o de la patètica visió del turista a Reiseführer amb Ferran Dordal. Aquesta setmana han estrenat Sacarina, un text que Carnevali va escriure fa anys a Itàlia i que ara han reescrit junts.

En el món de l’autònom motivat (qui no recorda la ferotge crítica de La Calòrica a Fairfly? després d’haver renunciat a una feina digna per compte d’altri a Sobre les fines de merda) ara els de La Ruta 40 imaginen que dos personatges poden sortir de la misèria: tenen paper assegurat en una sèrie que ho petarà en una cadena d’abast estatal.Potser caldrà fer petits retocs..., insinua murri el productor.

Els artistes detecten els abusos d’aquesta Barcelona cansada. Aquella brillantor amb què es recorda les manifestacions a les Rambles durant la transició (Justícia, Copi i Ocaña al purgatori), ha caigut en una mena de desencís. Ara Barcelona els ressona a soroll de turistes constants, a empipades pels increments dels preus dels pisossiguin de lloguer o de compra (Gentry, Livalone) o del preu del tallat en un bareto del centre. La Ruta 40 també ha volgut dir-hi la seva, probablement, amb el muntatge més autoreferencial, perquè descriuen la desil·lusió des dels actors i actrius, una misèria teatrera que enriola qui entén les picades d’ullet però que potser obvia els que no passen la gana dels d’aquest sector. Igualment, la misèria humana és compartida.