El pont de les Caixes de Constantí, romà i medieval, serà reconstruït de forma integral
Han modificat el traçat de la futura carretera entre Reus i l'estació del TAV a la Secuita, que passava just per sobre del monument
El darrer ple de l'Ajuntament de Constantí va aprovar la signatura d'un conveni per executar les obres de restauració i per a la reconstrucció integral del pont de les Caixes, que tindrà la col·laboració de la direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat i de l'Incasòl. De fet, la licitació de les obres anirà a càrrec de l'Institut Català del Sòl.
En una primera fase, es consolidarà l'estructura del pont i «es restituirà l'estat previ a l'enderroc de la façana del pont, que és la més deteriorada arran de les pluges de l'any 2007, segons va explicar l'arqueòleg Josep Anton Remolà, autor de la redacció del pla director del pont de les Caixes juntament amb Pau Jansà i Miquel Orellana. Aquell any, l'esllavissament provocat per les fortes pluges va posar al descobert un aqüeducte romà anterior al pont medieval, fet que incrementava l'interès patrimonial i científic d'aquest monument.
En aquesta fase, també es consolidarà tota l'estructura de l'aqüeducte, ja que en els últims mesos les obres del corredor del Mediterrani (sobretot les vibracions produïdes pel pas dels camions), n'han posat en perill la seva estabilitat. «Prèviament a la restauració, calen tasques de reforçament i de consolidació del pont per tal que recobri la solidesa», segons Remolà.
En una segona fase, es reconstruirà el pont pedra per pedra: «A partir de la documentació gràfica de què disposem, podem saber on va cadascuna de les pedres que van caure; hem de refer el pont amb un criteri el més explícit possible», segons l'arqueòleg, que va afegir-hi que es deixarien sense refer «les parts que convingui que siguin visibles», o sigui, les que han de permetre veure que hi ha un primer aqüeducte romà i una posterior construcció d'època medieval.
Les obres tenen un pressupost de 100.000 euros, que finançaran a parts iguals l'Ajuntament de Constantí i la Generalitat a través de l'1% cultural. Segons l'alcalde, Josep Maria Sabaté, les obres no començaran fins a l'any que ve. A l'entorn del pont, l'Ajuntament també preveu crear-hi una zona d'esbarjo.
Obres públiques
El projecte de reconstrucció del pont estava penjant d'un fil a causa de les obres públiques que estan en execució i que es projecten al Camp de Tarragona, com el corredor del Mediterrani i per la variant del darrer tram de l'antic camí de Montblanc. En aquest sentit, el traçat de la carretera entre Reus i l'estació del TAV a Perafort afectava de ple el pont, ja que el projecte inicial feia passar la via just per sobre del monument. L'Ajuntament de Constantí havia demanat al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que reconsiderés el traçat de la futura carretera, i sembla que finalment se n'ha sortit, i «la Generalitat ha modificat el traçat».
D'altra banda, Sabaté va destacar que des de fa dues setmanes s'ha restituït el pas de l'aigua de rec per sobre de l'aqüeducte, que dóna servei als regants de la zona.
La història
L'estructura medieval del pont de les Caixes de Constantí és una reforma d'un pont precedent, d'època romana. Un aqüeducte romà, possiblement privat i hipotèticament relacionat amb la vil·la romana de Centcelles, que està situada molt pròxima al monument. El pont, de més de seixanta metres de llargada, sustenta la caixa per on passava l'aigua, que té una amplada de dos metres, una superfície molt superior a la del conegut pont del Diable de Tàrraco, que té una amplada d'aproximadament uns 60 centímetres. La part de l'aqüeducte d'època romana que es conserva és d'uns tres metres i mig i, per sobre d'aquesta altura, hi ha la construcció feta en època medieval. El pont té tres obertures: una amb un arc ogival, que permetia el pas de la riera, i dues més amb un arc de mig punt, que deixaven pas per al camí medieval de Montblanc. La funció d'aquest aqüeducte era «captar aigua del Francolí, emmagatzemar-la i distribuir-la per la fèrtil planúria que hi ha fins a Tàrraco», a més de servir també per abastir els banys de la vil·la romana de Centcelles.