Salvatge i digital
Harrison Ford protagonitza una nova versió de ‘La llamada de lo salvaje’, de Jack London, amb un gos creat amb noves tecnologies
“I quan a les nits quietes i fredes dirigia el musell cap a alguna estrella i udolava com un llop, eren els seus avantpassats [...] els que dirigien el musell a les estrelles i udolaven a través dels segles”, escrivia Jack London (1876-1916) a principis del segle XX. La crida del bosc, la història del gos Buck, que acaba recuperant els seus instints salvatges als boscos gelats de Yukon (Canadà), ha esdevingut, amb Ullal blanc, l’obra més coneguda de l’escriptor, buscador d’or i aventurer nord-americà, i una de les més adaptades al cinema i la televisió: almenys una dotzena de versions de les 166 adaptacions que s’han fet de London.
Harrison Ford i un gos digitalitzat són els protagonistes d’una nova versió, que arriba avui als cinemes amb el títol de La llamada de lo salvaje. El libro de la selva i El rey león han fet avançar les tecnologies d’animació digital d’imatges reals, utilitzades per crear el gos Buck.
La novel·la apel·la a la natura i al retorn al costat salvatge. “Buck era infinitament feliç: sentia que responia a la crida; una munió d’antics records li tornaven a la memòria sobre aquella terra verge i sota aquell cel immens, mentre corria al costat del seu germà salvatge”, escriu London, traduït per Núria Martí (editorial Cruïlla). Paradoxes de la modernitat: amb les imatges digitals, que no tenen res a veure amb l’autèntica natura (es basen en un gos de protectora), s’ha aconseguit per primera vegada fer la pel·lícula amb el gos Buck que descriu London, una barreja de Sant Bernat i Collie escocès.
La llamada de lo salvaje relata la vida de Buck, que viu tranquil·lament a Califòrnia, però és robat i venut a buscadors d’or del Canadà. A més de Harrison Ford i Buck, la pel·lícula està protagonitzada per Omar Sy (Intocable), Dan Stevens (Downton Abbey) i Karen Gillan (Guardianes de la Galaxia). Dirigeix la pel·lícula Chris Sanders, reconegut cineasta en el terreny de l’animació (Lilo & Stitch, Com ensinistrar un drac i Els Croods). “Tot i que és un clàssic de la literatura infantil –diu Sanders en els textos promocionals del film–, no és un conte de fades, és una història dura de supervivència i perseverança, i sents que amaga una veritat que pots estar vivint tu mateix. Per això ha perdurat tant.”
