Memòria present
No perdre el rastre que els vençuts van deixar a la platja d’Argelers fa 80 anys, durant la Retirada, és el que busca
el muntatge d’Aina Huguet Rastres Argelers , produït pel Maldà i que divendres es va veure a la sala La Planeta de Girona, inclosa en la gira per les comarques gironines que ha portat l’obra també a la Jonquera.
Argelers, la Jonquera, llocs comuns d’aquesta memòria sensible, la de la Guerra Civil, que el text d’Huguet reivindica en la seva cruesa i misèria a partir de les veus de dues dones, Lola i Maria, que representen, amb el seu testimoni, el dels més de 100.000 republicans espanyols engabiats en el filferro espinós del camp d’Argelers. Té una escenografia sòbria però contundent i reflexiva, en què la sorra s’ha substituït per molta roba amuntegada i escampada; una imatge que recorda que el drama d’Argelers és ben viu, com ara en els camps de refugiats sirians a Grècia. Amb el relat de la Lola i la Maria s’exemplifiquen també dos models de dona de la República. La primera, amb un cistell; la segona, amb una maleta. La Lola, que no sap de lletra, del camp i sense idees polítiques, però que ha fugit per por i amb un marit al front, i la Maria, modista, de ciutat, que llegeix Miguel Hernández i amb un company que la instrueix en la lluita a través del Bloc Obrer Camperol. Diverses veus en off complementen els relats vitals de la Lola i la Maria amb els d’altres testimonis extrets de l’extensa bibliografia sobre l’exili i Argelers. I, a la platja, les dues dones, enmig del drama i de l’infern, compartiran i s’ajudaran tot i la breu escena d’enveja pel tros de pa més gros. Una crida a la sororitat, contrapunt a l’inici de la història, quan dues germanes distanciades troben el diari de l’àvia Maria.
L’obra destaca per imatges potents com ara la coreografia dels parts o textos amb pòsit feminista recitats a dos veus i amb el picar de mans a l’estil de Rosalía. El text explicita la duresa i les condicions infrahumanes; el drama hi era i les interpretacions ho subratllen. Però perquè també hi és ara en altres “platges”, la memòria és necessària i propostes com aquesta hi contribueixen.
