Els aprenentatges de l’adolescent tímid
Salvador Vergés (Sant Joan de les Abadesses, 1946) s’endinsa en l’ambient artístic del París dels anys seixanta en la seva tercera novel·la, La llanterna de Montmartre (Viena). Aquest antic projeccionista industrial ha descobert la seva vocació en una literatura que se sustenta en bona part en experiències autobiogràfiques passades pel tamís de la ficció i que fins ara li ha donat un gran rendiment, tractant-se d’un autor allunyat dels circuits de prestigi: del seu primer llibre, Les sabates descordades (Curbet, 2012), se’n van tirar sis edicions, i de La veu de la viola (Viena, 2017), ja en porta dues.
En la seva nova incursió narrativa, Vergés es posa a la pell d’Eloi Vila, un noi de disset anys de timidesa patològica però amb un desig imperiós de descobrir món. Aquesta introspecció del personatge ha requerit un intens treball d’elaboració psicològica, explica l’autor, perquè de fet la seva vergonya li impedeix relacionar-se amb els altres fins al punt d’enginyar-se converses imaginàries amb si mateix a través d’un magnetòfon. La història arrenca amb la mort de la mare del noi, arran de la qual s’estableix a Puigcerdà, fins que decideix marxar a França, on havia estat exiliat el seu pare, i acaba vivint a Montmartre, a casa d’una dona gran que el protegeix i que es revela com la neta del pintor Edgar Degas.
Salvador Vergés confessa que ha donat al personatge els trets de la seva pròpia adolescència, una època de gran retraïment, però amb les mateixes inquietuds que animen aquest noi a viatjar lluny de casa i que van portar-lo també a ell a córrer Europa i dormir al carrer mentre buscava feina. “Com que jo ho vaig passar tan malament, a l’Eloi li he buscat un sostre”, explica en to compassiu. De fet, la novel·la, com és habitual en l’obra de Vergés, s’organitza a través de “microhistòries”, tal com les defineix, al voltant de les quals es va desenvolupant l’eix argumental. “Posar-hi coses de mi m’ajuda a donar credibilitat a l’escriptura”, diu. Aquest adolescent reservat també descobrirà, com li va passar a Vergés, que “viatges buscant nous horitzons, però acabes aprenent a pensar i a prendre les teves pròpies decisions”. L’ambientació al Montmartre dels anys seixanta li ha permès endinsar-se en el món de la intel·lectualitat parisenca i, al mateix temps, remuntar-se a la bohèmia de principis del segle XX a través del parentiu de la dona que l’acull amb Degas. El llibre el presentarà el dia 21 de març a Can Trinxeria d’Olot, acompanyat d’Anna Riera i l’alcalde, Pep Berga, i el 2 d’abril, a la sala Miquel Diumé de l’ajuntament de Girona, amb Lluís Roura i Dolors Vilamitjana (19 h).
