La màgia dels autors visionaris
Mor de coronavirus al seu país el dibuixant de còmics argentí Juan Giménez, resident a Catalunya de fa anys
Juan Giménez era un del grans autors del còmic argentí, en la línia de grans mestres com ara Alberto Breccia. Va morir dijous a Mendoza, la mateixa ciutat on va néixer el 1943. Ho va fer a causa de la Covid-19. Havia ingressat a un hospital el 22 de març després que el 16 se li haguessin manifestat els símptomes del coronavirus. Giménez residia des de fa molts anys a Catalunya, concretament a Sitges, i havia viatjat a la seva ciutat feia poc.
A Catalunya havia desenvolupat una gran carrera en el món de la historieta. Va viure el moment d’esclat del que als anys vuitanta es va anomenar còmic d’autor o còmic adult, tot i que moltes de les seves historietes eren de gènere: la ciència-ficció. Una fantasia futurista en què es tractava de projectar inquietuds vitals i problemàtiques amb molta connexió amb la realitat contemporània.
A l’Argentina havia estat un dels autors de la revista Fierro, on van publicar els més grans autors del país. Ja a Catalunya, on va arribar als anys setanta, va ser una de les grans signatures de Toutain Editor en les seves publicacions, especialment Comix Internacional i 1984, en què va publicar historietes curtes i d’altres d’extenses que després va editar en àlbums. També va ser autor de Norma Editorial i a Glénat va treure relligats alguns dels seus àlbums. Entre algunes de les seves obres que es poden destacar trobem El extraño juicio a Ron Ely, La estrella negra, As de Pique i El cuarto poder. Una de les obres més ambicioses i extenses de l’autor, que ha estat reeditada per diferents editorials, va ser La casta de los Metabarones, amb guió del director de cinema, literat, guionista de còmics i gran coneixedor del xamanisme Alejandro Jodorowsky. Els metabarones són una nissaga de guerrers humans intergalàctics.
Juan Giménez va escriure molts dels seus guions, però també va treballar amb grans guionistes com ara Carlos Trillo, Ricardo Barreiro, Roberto Dal Pra i Richard Malka, entre d’altres.
El seu estil era d’un realisme molt personal, detallista i barroc. Creava universos fantàstics amb tanta cura que realment semblava la còpia d’un món real. També era un excel·lent il·lustrador, com demostrava a les portades de les revistes on publicava i a les cobertes dels seus àlbums.
La seva imaginació ha topat malauradament amb la realitat: ha mort a causa d’un virus en un moment que gran part de la població mundial es tanca a les seves cases per no contagiar-se. Un escenari que ben bé podia haver imaginat en un dels seus treballs de ficció.