Sònia Moya guanya l'Amadeu Oller amb «poesia d'estar per casa»
El conjunt «Gramàtica de l'equilibri» rep el premi adreçat a joves poetes inèdits
Moya, que és professora de llengua castellana a un institut de Manresa, diu que per explicar als seus alumnes què és la poesia els ofereix com a símil el fet d'arribar a casa cansada i posar-se les sabatilles. Nascuda a Cerdanyola del Vallès (de pare andalús i mare catalana), Moya va començar a escriure de molt jove i al principi ho feia en castellà. De fet, va estudiar filologia hispànica, però va decidir espolsar-se les «castellanades» i depurar el seu català. Se'n va anar a viure a Manresa (ara viu a Sagàs, el Berguedà) i va accentuar l'activitat poètica que sempre havia desenvolupat. Al principi recitava i ella mateixa s'acompanyava amb la guitarra. Ara ho fa juntament amb el guitarrista de jazz Pau Ruiz, amb qui ha enregistrat alguns temes. «La poesia ha de ser molt musical», opina.
El jurat del premi Amadeu Oller ha ressaltat el to «irònic i juganer» de la poesia de Sònia Moya, el poemari de la qual ha estat distingit per l'estructura «meditada i consistent» i per la «creació d'un llenguatge precís i original de quotidianitat». El jurat ha destacat la importància del premi a l'hora de subratllar poetes emergents que també l'han guanyat, com ara Laia Noguera, David Caño, Maria Cabrera i Anna Ballbona. En l'edició d'enguany, també s'ha mencionat el treball de Bruna Generoso titulat On has deixat la veu?
Sònia Moya diu que li sorprèn que la titllin d'irònica i pensa que la seva poesia, en tot cas, és d'una «ironia trista»: «És un poemari molt íntim que parla d'inseguretats personals, de la por al fracàs, al futur...» En aquesta «radiografia interior» usa elements quotidians com ara les sabatilles, les catifes, el got d'aigua o el raspall de dents. «La poesia és donar nous significats a les paraules», diu.