Cultura

2016

Un Sant Jordi tristot

“El meu primer Sant Jordi va ser el 1999. Recordo com anava vestida i com vaig ballar a la festa de la nit. Sempre que tinc un llibre al carrer faig el mateix: vaig a córrer per la muntanya, menjo pa amb tomàquet amb bombolles per esmorzar i, un cop fet això, agafo el tren cap a la plaça de Catalunya. Firmo alegrement, mai acostumada a això tan estrany que fem aquest dia, tots nosaltres: comprar un llibre i una rosa! Al migdia vaig tota sola a fer un còctel. M’ho regalo. Si no haig de firmar, bado, compro, també faig cua. Tot això ho farem de nou. No ho deixarem de fer. Però el dia 23 suposo que estaré tristota.”

TOT AIXÒ HO FAIG PERQUÈ TINC MOLTA POR
Empar Moliner
Proa


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.