Xarim Aresté, en la intimitat

Ara fa més o menys un any, Xarim Aresté va publicar El nus i altres mons, un disc amb divuit temes, sis dels quals instrumentals, que sumaven una hora de música: temps més que suficient per explorar terrenys inèdits en la trajectòria del sempre inquiet i coherent músic de Flix. Ara, Xarim Aresté torna amb un EP de sis cançons, Mercuri (U98 Music), que per durada i per altres factors es troba una mica a les antípodes del seu predecessor: són 22 minuts i escaig de música aparentment senzilla, entre el folk lliurepensador i el seu estimat blues (Un dia em vaig posar trist), que Aresté ha seleccionat a partir de les quatre hores de música que va gravar tot sol a Flix, confinat voluntàriament abans del confinament. Hi va anar des de Barcelona, on viu, “per trobar-me amb la meva pròpia quietud, deixant enrere l’ansietat de la ciutat”. I amb els instruments que li van cabre al cotxe va gravar el disc: guitarres acústiques i elèctriques, un contrabaix i un baix, una bateria i “un tecladet”. “Entre tot el que vaig gravar vaig triar aquestes sis cançons perquè semblaven com agermanades. Tenien molt de sentit per a mi quan les vaig fer i ara encara més”, explica Aresté.

El disc s’obre amb la lànguida i delicada Brilla per tu (“No hi ha res que il·lumini el Sol, així que brilla per tu”), presentada amb un videoclip realitzat per Miki Martínez i rodat per Gerard Quintana “ambdós en estat de confinament”.

La tònica intimista continua amb No ens en oblidem, Ha anat així, Hi ha cops que és dur i Mentrestant, cançons que conviden a un cert recolliment interior i accepten curioses relectures des de la nostra perspectiva actual, abans d’acabar amb la força tel·lúrica d’Un dia em vaig posa trist, entre esquitxos delirants de guitarra elèctrica, el tecladet i una trompeta.

Semblaria que Xarim Aresté va veure venir amb Mercuri el confinament que ens esperava. Ell no ho confirma, ni ho desmenteix, però diu: “La música et connecta amb l’animal que tens a dins, i els animals saben més coses que els humans: s’anticipen a fenòmens com els tsunamis, simplement perquè estan més a prop de la natura que nosaltres”, diu el músic, que es mostra sincerament “impressionat pel poder que té l’art”.

Aresté ho ha fet tot en aquest disc, també la portada i fins i tot el text promocional, on explica que l’ha titulat Mercuri per diverses raons, relacionades amb el déu romà com a símbol d’una saviesa que no vol dir acumulació de coneixements: “El coneixement té a veure amb el passat i la saviesa amb el futur, i surt de dins.”