Conquerir el món des de casa
En un mes i mig de confinament, Stay Homas han fet 24 cançons, Bublé els ha versionat i els ha fitxat Sony
“Estem flipant amb tot el que ens està passant. Tot és molt boig!”, diuen per telèfon els protagonistes d’aquesta història. I n’hi ha per a això i per a molt més. No està la cosa per a contes de fades, però la de Stay Homas és una història amb màgia. El trio barceloní està format per tres companys de pis que, a més, són músics en actiu de dos dels grups més consolidats de l’escena mestissa catalana: Klaus Stroink i Rai Benet són membres de Buhos i Guillem Boltó, de Doctor Prats. Stay Homas va néixer als pocs dies que comencés el confinament, a partir d’un parell de cançons que van gravar amb el que tenien més a mà –una guitarra, un cub com a tambor, de tant en tant una trompeta, i un mòbil per deixar-ne constància– i van penjar a les xarxes socials, en els seus perfils personals, només per passar l’estona, sense cap ambició i encara sense nom. De Stay Home (quedar-se a casa) va derivar a Stay Homas, un grup amb el seu propi gènere, les confination songs: així identifiquen les cançons i els vídeos que van publicant a Youtube, convenientment numerats. En menys d’un mes i mig de vida (confinada), Stay Homas ha compost 24 cançons, ha fet 18 col·laboracions a distància amb altres artistes –de Sílvia Pérez Cruz, Macaco i Judit Neddermann a El Kanka i Nil Moliner– i tenen milers de fans a les xarxes: 338.000 seguidors a Instagram , més de 61.000 subscriptors al seu canal de Youtube . Aquesta setmana, el cantant canadenc Michael Bublé ha versionat en un festival benèfic un dels seus temes, Gotta Be Patient –la confination song número 6– i ahir Sony Music va publicar el seu primer single oficial: Stay Homa , la número 2, un reggae amb Sr. Wilson com a veu convidada, tant en la primera versió “de terrassa” com en el single, gravat de fet al saló del pis amb un home studio, mantenint tota l’essència de l’original, però sense les fresses d’un carrer de l’Eixample.
“No totes les cançons que hem fet parlen concretament del confinament, però les hem fet nosaltres vivint aquesta situació. Les nostres lletres tenen un punt costumista perquè intenten reflectir com la pandèmia està afectant la vida de la gent”, expliquen. Stay Homas crea un còctel estilístic –bossa nova, ritmes jamaicans, bolero, rumba...– molt més variat i desacomplexat que el dels seus grups d’origen. Ara mateix, tot és possible: que els feliciti Rubén Blades o que Pablo Alborán els proposi fer una col·laboració per sonar plegats com una comparsa.
Què passarà quan surtin al carrer? De moment, només saben que, si tot va bé, debutaran a l’Apolo el 31 de juliol, en un concert que es va exhaurir en poques hores. No saben si acabaran publicant un àlbum amb les confination songs, però sí que en continuaran fent de noves, encara que sigui abaixant el ritme. I no es volen limitar només a la guitarra i el cub: “Potser afegirem bateria i baix o bases electròniques. No ho sabem encara, però ens agrada fer les coses bé.”