Edmond Rostand enamorat

“Cyrano és un perdedor magnífic, i els francesos no estimen els guanyadors, estimen més la gent que resisteix, que sap perdre amb gràcia, amb elegància”. El dramaturg, actor i cineasta Alexis Michalik (París, 1982) interpreta així la clau de l’èxit del personatge creat per Edmon Rostand el 1897: “El més important per als francesos és resistir, i Cyrano és l’emblema de la resistència.”

Alexis Michalik estrena avui Cartas a Roxane, una pel·lícula sobre el procés de creació de Cyrano de Bergerac protagonitzada per Thomas Solivérès (en el paper de Rostand), Olivier Gourmet (l’actor que ha d’interpretar Cyrano), Lucie Boujenah, Mathilde Seigner i el mateix Alexis Michalik, entre molts altres intèrprets. El film s’estrena avui, la data prevista inicialment, però només està disponible en plataformes de distribució digital a causa de la pandèmia. Es pot llogar a la Sala Virtual de Cine , promoguda per A Contracorriente Films (la distribuïdora del film), i a d’altres portals: Movistar, Vodafone, Rakuten TV, Apple TV i Google Play.

Alexis Michalik va presentar Cartas a Roxane al Bcn Film Festival, fa poc més d’un any, i va explicar en una entrevista a El Punt Avui l’origen d’aquest projecte. “Fa vint anys vaig veure Shakespeare enamorat i em vaig preguntar per què no havíem fet mai una pel·lícula així a França”, recorda. Uns anys després, “vaig llegir un dossier pedagògic sobre Cyrano de Bergerac i vaig saber que Edmond Rostand tenia només 29 anys quan la va escriure”. “Jo pensava que ja era gran, per la seva cultura i les referències que feia. També vaig saber que ningú hi creia, tothom pensava que seria un fracàs, i que la vetllada de l’estrena va aconseguir un triomf fenomenal.” Michalik, un creador polifacètic (actor, guionista, director, dramaturg i compositor), de seguida va pensar que hi havia una història per explicar i va començar a escriure-la.

Uns anys després, un productor de cinema li va encarregar un guió sobre aquesta història, però “no va trobar finançament, i tres o quatre anys després, li vaig proposar d’estrenar una adaptació del guió al teatre”. L’obra, Edmond, ve tenir un gran èxit a França. “Encara avui en dia es representa, i gràcies a aquest gran èxit, hem pogut fer aquesta pel·lícula”. El teatre Palais Royal de París reprèn les representacions d’Edmond a principis del proper mes de juliol.

Ficció i realitat es barregen en aquesta obra a cavall entre el teatre i el cinema, en molts sentits: una pel·lícula sobre la creació d’una obra de teatre, un dramaturg parlant sobre un altre dramaturg en un film... “Hi ha molta ficció –explica el guionista i director–, de fet és un homenatge al procés de creació de Cyrano, que ja és una ficció sobre un personatge que realment va existir al segle XVII.” Alexis Michalik ha fet el mateix amb Edmond Rostand: “La meva ficció, de fet, és el que hi ha en essència a Cyrano. He creat igualment un triangle amorós, amb Léo, Jeanne i Edmond, hi ha heroisme, romanticisme, comèdia, he recreat l’escena del balcó... Tots els elements emblemàtics de Cyrano els he incorporat a la vida d’Edmond Rostand. És una ficció realista.”

Alexis Michalik és un entusiasta de Cyrano de Bergerac: “És la meva obra de teatre preferida i la de la majoria de francesos. De fet, és una obra a part. No va revolucionar el teatre, no era avantguardista; va esdevenir un clàssic, des del moment que es va estrenar. És l’única obra que omple el teatre si la programes, per força serà un èxit. No hi ha cap altra obra així a França.” Es va estrenar el 1897, a les acaballes d’un segle brillant de la cultura i les arts a França: “No només és Cyrano, el segle XIX és molt important per als francesos, va ser una època en què París va ser el centre del món. Va ser un període molt important per a la pintura, les arts i sobretot per a la literatura, la poesia i el teatre”.