Literatura en viu

Tot espai que ha estat inspiració literària mereix una relectura. Si l’espai és una gran ciutat com Barcelona, en pot assumir moltes. I si la relectura es diversifica a través de les obres d’autors importants i, a més, són retratats per altres autors i especialistes, el resultat és un llibre com Barcelona: títol provisional, publicat per l’Ajuntament de Barcelona i ideat per Andreu Gomila i el dissenyador i fotògraf Diego Piccininno (Buenos Aires, 1971).

Tots dos van treballar durant set anys, com se sol dir, braç a braç, a la revista Time Out, com a director editorial (Gomila) i d’art (Piccininno). Un bon tàndem que ha creat un llibre de contingut vigorós, enriquit amb tot d’elements col·laterals informatius (bars i restaurants, biblioteques i llibreries, carrers i places, escultures urbanes, mercats i cocteleries...) relacionats amb les obres i els autors.

El disseny de Piccininno és més que destacable, amb retrats alterats, detalls creatius de maquetació, elegants fotografies en blanc i negre (de Scott Chasserot i Iván Moreno) que mostren racons inusuals... I la combinació cromàtica del blanc, el negre i un vermell passional, entre altres detalls, que el converteixen en un objecte atractiu que, a més, ens pot oferir una lectura agradable, amb nivell intel·lectual i, també, amb una sèrie de curiositats que ens obriran la gana per devorar les rutes que se’ns suggereixen.

Per ordre d’aparició, Gomila signa l’article Topografia del vici; Marta Pessarrodona ens parla de Mercè Rodoreda; Simona Škrabec, de Jaume Cabré; Xavi Ayén descriu la Geografia del boom; Carlos Zanón escriu sobre Manuel Vázquez Montalbán; Teresa Solana analitza la Barcelona negra; Ignacio Echevarría escriu sobre Roberto Bolaño; David Castillo retrata Juan Marsé; Julià Guillamon situa Quim Monzó; Irene Solà parla de Montserrat Roig; Blanca Llum Vidal, de Maria-Mercè Marçal; Marina Espasa, a l’article 2020, interpreta l’actualitat de la ciutat a través dels seus barris, i tanca l’obra una guia amb els espais que els autors han volgut destacar del recorregut general.

 Barcelona: títol provisional revisita la ciutat a través de la visió de vuit dels escriptors més importants del segle XX, quan Barcelona es va posar en el mapa de la literatura moderna. 

 “El llibre és una idea del Diego i meva”, explica Andreu Gomila, poeta, novel·lista i periodista cultural nascut a Palma el 1977. Van portar el projecte a l’Institut Ramon Llull, que el va remetre a Marina Espasa, de Barcelona Ciutat Literària. “A ella li va agradar de seguida i va proposar-ne la publicació als serveis editorials. Vam intentar la coedició amb alguna editorial comercial, però no va ser possible i els serveis editorials de l’Ajuntament van considerar que el llibre valia prou la pena per fer-ne ells sols l’edició.”

Gomila està merescudament satisfet. “N’estem molt contents, del resultat, sobretot des del punt de vista qualitatiu: els textos, el disseny, la impressió. Ha sortit el llibre com el vam visualitzar d’entrada. I això passa poques vegades”, admet.

Com en tota antologia, hi haurà lectors que hi trobaran a faltar o els sobraran noms, però això és inevitable i el que compta és el criteri dels editors. “La idea era mostrar com surt Barcelona a la literatura contemporània, bàsicament, en l’últim segle. No volíem fer una enciclopèdia i havíem de triar. Volíem, a més, que no tot fos arqueologia. Així que havien de sortir també autors vius. Vam triar els autors més destacats, al nostre entendre, els que més s’han dedicat a descriure i viure Barcelona, i algun que va esprémer la ciutat i que potser no és evident... I després vam decidir fer una sèrie d’articles panoràmics que ens permetessin parlar d’altres autors i d’altres temes que en els vuit articles monogràfics potser ens quedaven fora i que trobàvem molt importants”, detalla Gomila.

Si el llibre es ven prou, no és agosarat pensar en una continuació amb autors i conceptes que no han entrat en aquesta primera tria, també marcada per determinats equilibris. “Hem intentat posar els màxims especialistes en cada tema, seguint, a més, un criteri de paritat: hi ha sis escriptors i sis escriptores. Els escriptors, a més, havien de ser capaços de baixar al terreny comú, popular, grans idees filosòfiques i literàries sense desviar-se del camí, que passava per respondre a una pregunta: «Com era la Barcelona literària i vital de tal autor?»”

Han pensat els temes, els autors i les monografies tenint en compte la tipografia, les fotografies, les il·lustracions, els textos, els autors, els titulars... “Havia de ser un llibre que entrés pels ulls i que oferís un punt de vista particular sobre cada ítem. Havia de ser fàcil i rigorós alhora.”

A l’etapa de Time Out, Gomila i Piccininno treballaven els temes de portada a fons, buscant totes les arestes possibles. “I així hem treballat el llibre, assumint riscos, però conscients que tanquem el cercle que vam obrir quan vam tenir la idea de fer-lo.”

De fet, les informacions i detalls afegits recorden la revista. “És el que connecta el llibre amb el present. Et diem com era la Barcelona de Vázquez Montalbán i on pots trobar-la avui; com era la de Maria-Mercè Marçal i on pots anar a retre-li homenatge. És literatura en viu...”, conclou Gomila.