Tornada surrealista al museu

En Màrius (57 anys), veí del barri del Raval, tenia previst visitar l’exposició de disseny surrealista Objectes de desig al CaixaForum de Barcelona el divendres 13 de març. Encara ho semblava, però ja no era un dia normal. Confús amb les notícies, abans de sortir de casa va preferir trucar-hi per no trobar-se les portes tancades. Estaven a punt de passar el baldó, li van dir. L’apagada cultural no era un rumor, no. Quan la setmana passada va llegir al diari que el CaixaForum tornaria a rebre visitants l’1 de juny amb la mostra prorrogada, va córrer a reservar l’entrada per a la primera hora, la de les deu del matí. “I aquí estic.”

Ell va ser ahir un dels primers barcelonins que van recuperar el primer espai artístic de la ciutat que ha decidit deixar enrere la clausura decretada per frenar la pandèmia de la Covid-19. Tots els centres culturals que té la Fundació La Caixa a Catalunya (4) i a Espanya (4) van obrir ahir. Un dia festiu a Barcelona, cosa que va animar més gent a reconciliar-se amb l’art que ara custodia l’antiga fàbrica Casaramona, seu del CaixaForum més emblemàtic de l’entitat financera. Perquè de gent n’hi va anar força al llarg del dia: 798 persones. Un festiu normal, el CaixaForum barceloní rep unes 2.500 persones. Al CaixaForum de Girona, on també era festiu i, en aquest cas, només obre als matins (avui, doncs, ja obrirà tot el dia), hi van anar 62 persones; al de Tarragona, 135, i al de Lleida, 83.

“Jo no volia venir, em semblava que era massa aviat; em fa molt respecte tot el que està passant. Però el meu marit em va convèncer: ‘Hem d’anar-hi, els museus són seriosos i ho tindran tot controlat.’ Només entrar he vist que és així. M’hi sento segura. Aquí sí. En altres llocs he vist tanta imprudència...” Només entrar, la Francesca i el seu marit, l’Esteve (tots dos de 76 anys), com tots els visitants, es van trobar un filtre tranquil·litzador. Un expositor amb un dispensador automatitzat de gel hidroalcohòlic, mascaretes en cas que algú no en portés (que no va passar) i instruccions de la distància mínima. Els dubtes i altres qüestions els resolia amablement una informadora. Que la cafeteria i el terrat estaven tancats, però no la llibreria; que la capacitat estava limitada a un terç; que si tothom era responsable no hi havia cap perill de contagi... “Aquí no pateixo, no”, insistia la Francesca. Ella i el seu marit dediquen tots els caps de setmana a visitar exposicions. No n’hi ha tants, d’incondicionals com ells. S’entén que aquest primer públic que ha reconquerit els museus estigués ahir tan motivat. Eren els fidels.

Però un altre cas seria el de la Lucila (32), una argentina que fa dos anys que viu a Barcelona, i el seu company Bernat (35). No havien entrat mai al CaixaForum. La típica cosa que deixes per més endavant perquè ho tens a tocar de casa. Va ser una estrena surrealista, mai millor dit, però que els va compensar anímicament moltíssim, deien. “La setmana que ve anirem al Museu del Disseny, que tampoc el coneixem.”

“És una exposició extraordinària!”, coincidien una altra parella, Glòria (59 anys) i J.M. (65), que també van fent plans culturals per als propers dies. Motivats, motivadíssims. El seu objectiu és ara el Museu Picasso, que el tenen molt apamat però sempre a petar de turistes. “Poder-lo visitar amb calma serà tota una experiència.” Extraordinària, sens dubte.