“Les festes populars formen part de l’ADN de les ciutats”

És un fet documentat que situa aquesta celebració com una de les primeres de les quals es té constància a Europa. La festa de Corpus té el seu origen el 1264 però no serà fins al 1317 que s’instituiran tradicions com l’octava de Corpus o la processó. A Barcelona, tres anys després ja hi ha processó, en un primer moment a l’interior de la catedral però sabem que poc després, el 1322, es feia pels carrers de la ciutat perquè hi ha crides a fer enramades.

Sí, la processó s’haurà de fer a l’interior de la catedral, però trobar-nos amb aquesta crisi ha aguditzat l’enginy de totes les entitats participants i tenim una programació de Corpus en confinament amb 44 activitats, moltes concentrades entre dijous, 11 de juny, i el 14 de juny. Unes vint-i-cinc entitats hi participen i inclouen la realització de catifes virtuals, exposicions, la presentació d’un llibre i la realització d’unes càpsules en format televisiu on diferents experts expliquen aspectes relacionats amb la festa del Corpus. Hi haurà actes durant tot un any.

Sí. Hi ha prevista una exposició, un cicle de conferències a partir de la tardor, i esperem que es vagi normalitzant la celebració.

A part de la seva antiguitat, durant molts segles el Corpus va ser la festa per excel·lència de la ciutat. D’entrada, era una festa religiosa d’exaltació de l’eucaristia, però acaba sent una gran festa cívica amb implicació de tots els agents de la ciutat. La societat es mostrava com en un gran aparador el dia de la processó. Molts elements de festa major com ara els gegants, el bestiari i tots els entremesos es consoliden amb el Corpus.

La custòdia, que encara surt i data de mitjan segle XV, era l’element central de la processó i constituïa una joia patrimonial. La processó de Barcelona té la singularitat de conservar la custòdia medieval que surt acompanyada del tron del rei Martí, un element civil.

És una tradició genuïnament catalana, un element amb un component molt màgic, lúdic i d’un origen molt incert. Hi ha diferents teories que anirien des d’un origen en els brolladors àrabs o una al·legoria pagana a la fertilitat. També es considera que podria haver estat una distracció dels nobles barcelonins per esperar el pas de la processó o una al·legoria a la mateixa eucaristia. Està documentada per primer cop al segle XV.

Valora el caràcter pioner que va tenir la celebració a Barcelona, que va marcar un patró del Corpus en altres llocs de la corona catalanoaragonesa.

La documentació ens ajuda a entendre l’evolució. És significatiu que durant els primers anys el recorregut que es feia era marcadament religiós, però anys després es comença a passar per la plaça de Sant Jaume. Això vol dir que hi ha una implicació de l’estament civil de la ciutat. La presència d’elements com el bestiari i els gegants es va anar diluint a mesura que avançava l’època moderna, fins al punt que a final del segle XVIII el rei Carles III emet una cèdula que prohibeix que gegants i bestiari puguin ballar a l’interior dels temples. L’any 1992 es recupera la participació d’aquests elements festius. Abans, el franquisme havia imposat els seus codis i l’havia convertit en un aparador d’exaltació del règim.

Normalment durant les epidèmies no es deixaven de fer perquè eren manifestacions que servien per demanar la fi de la pesta o pluges en cas de sequera. Sí que sabem que la processó s’havia alterat per conflictes bèl·lics. El 1640, amb la guerra dels Segadors, la processó de Corpus es va acabar celebrant al mes de novembre, i també la guerra del Francès la va alterar.

No deixa de ser una celebració de caràcter religiós, però també una celebració ciutadana per la implicació d’entitats vinculades a la cultura popular. Les festes populars en qualsevol cas, tinguin l’origen que tinguin, formen part de l’ADN de les ciutats i les festes religioses han marcat el calendari festiu des de temps immemorials.