“No dependre del públic turista juga a favor nostre”

Francament positiva. 7.694 persones han visitat els nostres vuit centres CaixaForum [4.145 als de Catalunya] des que els vam reobrir, dilluns, fins divendres. I faltarà sumar-hi les que hi passin aquest cap de setmana, que sempre és el moment de més afluència. No havíem fet cap previsió perquè l’efecte por ha anat variant durant els dos mesos i mig de confinament. Aquesta por que ens tenia paralitzats els primers dies s’ha anat dissipant. Haver obert ha sigut com enviar un senyal. I el que és emocionant és comprovar que els visitants l’han rebut. S’acosten a les educadores de les sales per dir-los: “Gràcies per obrir.” Els ciutadans esperaven oportunitats d’adaptar-se a la nova quotidianitat a través de la cultura.

Sí, som optimistes. La situació derivada de la pandèmia consolida el model CaixaForum, basat a promoure el consum cultural del públic local en aquelles ciutats on som presents. Mai hem depès del turisme i això ara juga a favor nostre. És cert que els museus que estan més enfocats al públic turista patiran més. Aquests dies aquests museus insisteixen que dedicaran els esforços a atraure el públic d’aquí. Nosaltres aquest esforç ja l’hem fet durant tots aquests anys. D’aquí també aquest agraïment que et comentava abans: la gent sap que el que fem és per a ells. S’ho senten seu. I per això també repeteixen. Un visitant de CaixaForum ve una mitjana de 2,8 vegades l’any. Sap que sempre que hi torni trobarà alguna proposta que li agradarà. Això és, en definitiva, fer créixer culturalment la ciutat i el que busquem quan parlem de promoure el consum cultural. No estic dient que el model del turisme cultural no sigui vàlid, el que dic és que no és el nostre.

No. La sorpresa que hem tingut aquests dos mesos i mig que hem dedicat a preparar-nos per a la reobertura ha estat la disposició dels grans museus i prestadors de tot el món per ampliar les mostres que teníem en curs –i que havien de finalitzar al maig– per poder-les veure fins a finals d’estiu. La resposta ha estat fantàstica. Tothom ha entès el paper que havia de tenir la cultura per recuperar aquesta nova normalitat. Les aliances internacionals que hem teixit els darrers anys ens han facilitat aquesta tasca. Hauria estat molt més difícil tornar a obrir sense la complicitat d’institucions com el British Museum o el Centre Pompidou, que ja ens coneixen, saben com treballem i comparteixen el mateix objectiu que nosaltres, que és fer arribar la cultura a tota la ciutadania.

El problema d’Amèrica és l’elevat cost que suposaria tot un programa per quatre anys amb vuit exposicions. Pensem que ho hem de plantejar amb un caràcter més ocasional. Properament anunciarem un acord amb una institució americana de l’àmbit de la divulgació científica. I, segurament, més endavant en podrem firmar una altra, de col·laboració.

La nostra prioritat ha estat ampliar la finalització de les exposicions en curs. Moltes només s’havien pogut veure quinze dies abans del tancament forçat pel decret de l’estat d’alarma. Això comportarà que les exposicions que teníem planificades a continuació s’hagin de reprogramar i endarrerir per a la propera temporada. Ho anunciarem properament. No deixarem de veure cap de les exposicions que teníem previstes per als nostres centres culturals en els pròxims anys.

No ens cal canviar res perquè, insisteixo, s’ha demostrat la vigència del nostre model, que té com a base el públic local i el relat pedagògic i una política d’aliances i de continguts que ha esdevingut un èxit. El que sí que és cert és que aquesta crisi ens ha permès aprendre molt sobre el món digital i el diàleg que ha de tenir amb la nostra oferta cultural. Això sí que ens indica un camí que volem explorar més a fons. Fins ara, els continguts en línia de la immensa majoria de museus eren una forma de visibilitzar el que fèiem de forma presencial. Però, durant aquests darrers mesos, les propostes virtuals han hagut de tenir una entitat pròpia. El gran repte ara és com mantenir i potenciar tota l’experiència de CaixaForum en el món digital. Hem vist una clara oportunitat d’arribar a nous públics, com a mínim a tot el territori de parla hispana. Però tenim pendent una fase importantíssima: conèixer els interessos reals d’aquest públic virtual. Ningú l’ha estudiat. Com, quan i què consumeix. I el temps que hi dedica, fonamental. Entra i surt al cap de tres segons o s’hi queda estona?

El nostre compromís amb el sector cultural no pot continuar sent més ferm. L’esforç que hem fet per tornar a obrir els vuit centres CaixaForum és la prova més evident de la voluntat de contribuir a la recuperació de tot el sector cultural i, en concret, tot aquell relacionat amb les arts. Per descomptat, persistirem amb els nostres programes, com ara Comisart.

Naturalment. I creiem que és el moment de sumar esforços. La suma de tots els museus i entitats culturals és el que fa que l’art i la cultura contribueixin al progrés de la nostra societat. No som competència. Sempre ho dic. La nostra competència és l’oci comercial. Treballem de forma molt propera amb nombroses institucions del nostre país. Ningú com nosaltres ha tingut tan clar que el sistema cultural s’ha d’enfortir a base d’aliances perquè el ciutadà gaudeixi de tot aquest esforç comú. Pel que fa al cas de la Fundació Miró –amb la qual, per cert, col·laborem en el premi Joan Miró; el financem íntegrament–, penso que hauria de rebre de les administracions el mateix ajut que reben altres institucions.

Nosaltres sempre hem estat favorables a aquest projecte per donar visibilitat a l’oferta cultural de la muntanya i, per extensió, de la ciutat. Des del primer moment hi vam donar suport i vam impulsar el projecte i ens mantenim ferms en aquest propòsit. Seria una bona oportunitat per a la ciutat; ho era quan es va crear el projecte, ho és ara i ho serà, de ben segur, en el futur. Que potser quan es va plantejar al principi hi va haver una ambició urbanística desmesurada? Segurament aquest va ser l’error. El problema d’ara és que fem tard, amb tantes noves necessitats que hi haurà. Es tornarà a qüestionar que no és prioritari. Però si no fem cap pas, per petit que sigui, no ens mourem mai de la casella de sortida.

L’emergència d’aquest moment el que fa és intensificar, és clar, la resposta per part de la Fundació La Caixa a les problemàtiques socials i als sectors més vulnerables. Però això no vol dir que hagi de disminuir el que destinem a l’àmbit cultural. Tenim clara la nostra aposta per la cultura i el pressupost no està previst que disminueixi. Bona prova és que estem ja construint el novè CaixaForum a València, que si tot va bé inaugurarem la primavera del 2022.

CosmoCaixa és un veritable repte. Un museu que té com a lema Prohibit no tocar. Ja estem treballant per poder-lo reobrir de seguida que sigui possible, un cop la ciutat de Barcelona entri en la fase 2. Estem creant uns nous itineraris de manera que el públic pugui gaudir d’una visita d’aproximadament dues hores i en què els educadors puguin suplir amb la seva explicació la interacció que en aquests primers moments no es podrà dur a terme. Automatitzarem bona part dels mòduls interactius de forma que quan el públic passi per davant s’activin de forma automàtica. Reobrirem també reforçant el nostre compromís amb la comunitat educativa: volem convidar totes les escoles a fer servir aquestes instal·lacions –i les de CaixaForum– i d’aquesta manera ajudar a un retorn a l’activitat escolar i extraescolar en el context actual.