Nou pas de la candidatura dels raiers a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco
El dossier es lliurarà al comitè el març de l’any vinent
La proposta, on hi ha dues entitats lleidatanes, forma part d’una sol·licitud liderada per Polònia
El dossier de la candidatura dels raiers a Patrimoni Immaterial de la Unesco es lliurarà, previsiblement, el mes de març del 2021, amb l’objectiu que el comitè d’experts el pugui avaluar i que la qüestió segueixi el seu tràmit final l’any 2022, segons va avançar l’agència ACN. Aquest pas arriba després que les associacions culturals dedicades a l’antic ofici del transport fluvial de fusta mitjançant rais de la Noguera Pallaresa i del Segre, la Festa dels Raiers a la Pobla de Segur i el Pont de Claverol i la Baixada de Raiers del Coll de Nargó, hagin entrat oficialment a formar part de la candidatura, que és de caire internacional i està promoguda per l’Associació Internacional de Raiers, creada l’any 1989 sota la tutela del Departament de Cultura de la Generalitat.
La candidatura del transport fluvial de fusta mitjançant rais, denominada internacionalment amb els termes en anglès timber rafting, s’ha estat desenvolupant durant els darrers mesos. L’opció d’aquesta activitat a ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco està encapçalada per Polònia, que actualment lidera el projecte per qüestions d’estratègia, segons van explicar fonts de Cultura. La iniciativa està promoguda per l’Associació Internacional de Raiers, amb seu a la Pobla de Segur (Pallars Jussà) i creada l’any 1989 sota la tutela de la direcció general de Patrimoni Cultural. Actualment en formen part quaranta entitats d’onze països europeus i, en el cas de l’Estat, n’hi ha de Navarra, Aragó i Castella-la Manxa. A banda, també hi són presents d’altres d’Alemanya, Àustria, la República Txeca o Letònia. Atès que les opcions a Patrimoni de la Humanitat han de ser presentades per estats, en el cas de l’espanyol la tramitació la coordina directament el Ministeri de Cultura. Actualment, el Departament de Cultura de la Generalitat negocia aquesta qüestió amb el ministeri, el qual, al seu torn, també es coordina amb l’estat que lidera la candidatura, Polònia. Així, tota la documentació recopilada s’inclourà al dossier multiestatal per tal que pugui ser inclosa en la llista representativa de la Unesco el desembre del 2022.
Un ofici documentat des del segle XIV
El tràfic de rais o aumedines, com es coneix a les Terres de l’Ebre, està documentat des del segle XIV, però aquesta forma de transport de fusta es remunta a molts segles enrere arreu del món. A l’antiga Mesopotàmia ja es feien servir, com ho testimonien alguns relleus assiris. Del segle XIV, època d’esplendor de la navegació de la Corona d’Aragó a la Mediterrània, han quedat tant a Catalunya com a l’Aragó molts documents que testimonien l’existència del transport dels troncs mitjançant rais, els quals eren utilitzats a les drassanes reials. Els raiers pirinencs els conduïen de les muntanyes al mar fins a la dècada de 1930-1940. A principis de la dècada dels anys trenta del segle XX deixen de baixar rais pel Segre, substituïts pel transport terrestre mitjançant camions. En canvi, les almadías o navatas aragoneses o fins i tot potser navarreses van continuar baixant fins a Tortosa fins ben entrada la dècada dels cinquanta. Entre el 1940 i el 1970, els troncs, lligats en rais, van deixar de navegar per tots els rius europeus. Els rais o aumedines baixaven majoritàriament des de finals d’abril fins a finals de juny, aprofitant l’època del desgel.