El Palau Oliver de Boteller

El Palau Oliver de Boteller és un edifici emblemàtic per a Tortosa. Construït a finals del segle XV per la família Oliver de Boteller, abocat a l'Ebre, vora l'església del Roser, entre l'embarcador del Paiolet, antic port des de l'època romana, i la Llotja, després embeguda dins l'edifici del govern militar. Ara ja no hi resta res: els carreus del port jeuen sota les voltes del carrer del Vall, l'església fou enderrocada (1909) per habilitar la rampa d'accés al pont i construïda de nou a l'altra riba del riu, la Llotja desmuntada pedra a pedra (1932) i reconstruïda al Parc.

Els Oliver de Boteller eren una família influent; entre els seus membres hi ha canonges de la seu, procuradors de la ciutat, consellers, eclesiàstics d'alt rang i fins a tres presidents de la Generalitat entre 1533 i 1598. Un d'ells, Pere, va crear les delegacions de la Generalitat a Lleida, Tortosa, Girona, Tarragona i Cervera (els sona la música ara que es parla de Vegueries?); l'altre, Francesc, conegut per haver estat abat de Poblet i general de l'orde del Cister, aconseguí que les corts de Monsó aprovessin la compilació Constitucions i altres drets de Catalunya que regulà la vida política del Principat fins a la desfeta de 1714 (una mena d'estatut a l'alça, per entendre'ns), i promogué la construcció de la façana renaixentista del Palau de la Generalitat on hi ha la seva imatge esculpida darrere del Sant Jordi. Diuen les cròniques que el 13 de desembre de 1585 arribà a la ciutat el rei Felipe II, venia de presidir les corts de Monsó, per la via de l'Ebre des de Mequinensa. Va romandre 16 dies a Tortosa hostatjant-se al palau dels Oliver de Boteller des d'on presencia les desfilades fluvials i les festes venecianes en honor seu.

Al segle XVIII la casa passa a propietat de la família Jordà i la centúria següent, dels Guzmán de Villòria. L'edifici mantingué el seu caràcter noble malgrat sofrir grans desperfectes durant les successives guerres atesa la seva situació vora la frontera del riu. Les modificacions més substancials foren interiors, els darrers anys, en què deixa de ser habitatge noble; fou la primera seu del Banc de Tortosa (1881), del Club Recreativo de Teodoro González (1895) i de l'Ateneu de Tortosa (1905) fins que després de la guerra acaba com a magatzem d'un comerç. Els propietaris volien enderrocar-lo per fer aixecar una casa d'habitatges, però es trobaven que la façana estava protegida com a bé patrimonial. Finalment es va arribar a un acord, fou desmuntada pedra a pedra i refeta al solar de la Croera que havia ocupat l'edifici gòtic de l'ajuntament, desaparegut a principis del segle XX. Allí, l'Estat construiria un important equipament, la Casa de la Cultura, amb projecte de Federico Llorca que incorporà, en un dels laterals, la font renaixentista procedent de la plaça de la Font, avui d'Agustí Querol. Les obres es van acabar el 1964, però incomprensiblement l'edifici romandria tancat i inhàbil fins al 1974, quan s'activà com a centre cultural de la ciutat.

En arribar la Generalitat l'edifici i els funcionaris adscrits foren transferits al Departament de Cultura, aleshores sota la direcció de Max Canher, persona d'especial sensibilitat envers les qüestions d'aquestes terres. Aprofitant l'avinentesa es feren gestions (1980) perquè es creés una delegació territorial de Cultura que fou la primera i única d'àmbit no provincial durant el quart de segle de governs de Jordi Pujol. Aleshores vindrien els cops de colze, les trucades, les exigències de drets adquirits i els imposicions del partit per nomenar el delegat. Aquesta, però, es una altra història. En decidir-se que les Terres de l'Ebre tindrien una delegació del govern de la Generalitat (2001) l'edifici fou escollit com a seu del delegat i es varen haver de realitzar adaptacions interiors per assumir la nova funció. Ara, del tot remodelat, esdevé de nou equipament cultural per al territori.