Vanderaa reobre amb l’Alberto Fabra més joiós

La galeria Richard Vanderaa ha reprès les exposicions presencials, després de traslladar la seva programació a Instagram durant el tancament obligat pel coronavirus, amb una selecció de dibuixos i aquarel·les que revelen el costat més vitalista d’Alberto Fabra (1920-2011). Utopies 1954-1964, que es pot visitar a l’espai del carrer Auriga encara fins dissabte vinent, dia 27 de juny, és també la primera exposició dedicada a l’obra de Fabra després de l’extensa retrospectiva que es va poder veure a la Fundació Valvi el 2017, comissariada per Lluïsa Faxedas i en la qual també va col·laborar Vanderaa.

L’exposició s’organitza en dues sèries d’obres sobre paper que mostren un Fabra que experimenta amb els seus referents visuals. Així doncs, sota el títol Utopies 1954 la galeria reuneix una sèrie de dibuixos de tinta i aquarel·la sobre paper realitzats a París el 1954, on l’artista va arribar amb una beca acompanyat dels germans Vilató, Fabra es va rendir a la influència de Picasso, molt present en la pintura que faria en aquesta època. Amb l’agilitat que li oferia la tècnica sobre paper, va recrear en petit format uns paisatges còsmics, surrealistes i futuristes, amb pobles idíl·lics i naus espacials que semblen animals sota uns astres màgics. És u n món, com assenyala el marxant Richard Vanderaa, de reminiscències poncianes, però sense monstres, amb “colors primaverals”, just en el moment que París es troba en plena ebullició informalista i geomètrica.

Les Utopies 1964, en canvi, neixen al Port de la Selva, on Fabra, de mare francesa i pare català, va instal·lar aquell any la seva segona residència. Aquí torna a sortir de la seva línia habitual per endinsar-se en uns paisatges expressionistes quasi abstractes, tots realitzats amb tinta negra i que revelen amb gran força el seu nou entorn. D’altra banda, una de les obres de Fabra, Taula blava (1948-1950), formarà part de l’exposició que el Museu de Montserrat dedicarà al pintor Ramon Rogent.