Festes majors reinventades

Aquest serà un estiu diferent. Si bé és cert que la represa ha començat en diferents àmbits de la vida quotidiana, algunes activitats tan típiques d’estiu com són les festes majors es ressentiran de les noves restriccions imposades pel virus. A la primavera, molts pobles i ciutats van veure les seves festes reduïdes a una mínima expressió virtual i, ara que la població es desconfina, algunes festes es plantegen treure al carrer actes però en fan una reformulació.

“Les festes majors són celebracions comunitàries que donen resposta a una necessitat social, i per això se seguiran fent d’una manera o altra”, assegura Alba Colombo, directora del màster de gestió cultural de la UOC, que ha estudiat l’evolució de les celebracions populars des de l’inici de la pandèmia. Els primers mesos, les xarxes socials van prendre el relleu de les places dels pobles i és allà on es va traslladar part de la festa. Tot i això, una altra part molt important es va haver de deixar de fer. Badalona es va quedar sense cremar el dimoni, Berga va perdre la Patum i a molts pobles del Pirineu la baixada de les falles s’ha convertit en una celebració merament simbòlica.

Les ganes de celebrar, però, es mantenen ben vives un cop passats els pitjors mesos. Tot i que són molts els que han perdut algun ésser estimat a causa de la pandèmia i els seus efectes col·laterals, “hi ha la necessitat de festejar que som vius i ens podem retrobar”, manté Colombo.

Les primeres festes postconfinament comencen a mostrar aspectes de la nova normalitat, alguns en l’aspecte simbòlic com ho van ser divendres les mascaretes que duien els gegants de Canet de Mar durant l’acte de lectura del pregó de festa major, a càrrec de doctora Magda Campins, canetenca i cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Una tria que reflecteix el reconeixement social a la tasca feta pel personal sanitari durant la pandèmia. També apareixen símbols en alguns cartells de festa major, com és el cas del de Premià de Mar, on un pirata i un premianenc amb mascareta es baten amb espases inusualment llargues per garantir el metre i mig de distanciament necessari. La repercussió també es notarà en la festa. Alguns dels actes més multitudinaris, com el desembarcament pirata, desapareixen i se n’oferirà una versió en línia.

Les festes populars han incorporat nous espais des de l’inici de l’estat d’alerta, com ara terrasses i balcons que s’han convertit en escenaris improvisats de concerts, cantades de caramelles i interpretacions de fragments de la Passió. Aquests espais es mantindran durant un temps com a part de la festa, a parer de la directora del màster de gestió cultural de la UOC. “Hem descobert que aquest tipus de celebracions són molt inclusives, no deixen ningú enrere, ni les persones més grans, ni les que tenen dificultats de mobilitat o alguna patologia que els impedeix en ocasions sortir de casa i sumar-se a la festa”, explica.

Una de les característiques de les festes majors d’aquest estiu seran els actes que defugen les grans concentracions de persones. Controls d’aforament, inscripcions prèvies, desinfecció dels espais, dispensadors de gel hidroalcohòlic i poques convocatòries en espais tancats seran una constant. Són les festes reinventades que plantegen molts programadors d’ajuntaments. “Aquest any serà molt diluït, seran festes majors passades per aigua perquè la normativa sanitària restringeix la participació”, manté Rosa Maria Provencio, presidenta de l’ENS, que afegeix que “ningú vol un rebrot al seu poble per culpa d’una actuació o activitat massiva de festa major”.

Cancel·lacions sonades

Aquest fet ha provocat la cancel·lació d’algunes festes tradicionals emblemàtiques, com ara l’Aquelarre de Cervera. La regidoria de Festes de la Paeria de Cervera i les entitats locals implicades en l’organització de la festa van acordar suspendre-la a causa de la situació sanitària.

La mateixa decisió ha provocat l’anunci de la suspensió de la festa major de Blancs i Blaus de Granollers. La regidora de Cultura, Maria Villegas, explicava que no havia estat una decisió fàcil. “La comissió de la festa major ha valorat que la magnitud de la festa de Blancs i Blaus podia posar en risc les persones que hi assistissin”, argumentava la regidora en un comunicat fet públic per l’Ajuntament, que afegia que el caràcter multitudinari de la festa feia difícil garantir la seguretat sanitària dels participants. Granollers ha anunciat la celebració d’una programació cultural alternativa prevista per finals d’agost, coincidint amb el moment de la celebració de la festa de Blancs i Blaus. A hores d’ara s’està treballant en el programa.

Replantejar celebracions

A Mataró aquest any les Santes es converteixen en Mataró s’Enlaira, un programa d’activitats culturals en vuit escenaris de diferents barris de la ciutat amb actuacions de petit format i aforament reduït, que combinaran la programació professional amb les propostes d’entitats de la ciutat. Se celebraran els dies 25, 26 i 27 de juliol i es clouran amb un homenatge a les víctimes del coronavirus i els seus familiars.

Sabadell, que celebra la festa major del 4 al 7 de setembre, es planteja una programació de “quilòmetre zero” i més repartida per tota la ciutat, mentre que la festa de Terrassa, que normalment es fa entre el 3 i el 8 de juliol, presenta avui mateix la programació de la seva festa major confinada. El protagonisme dels actes de petit format és indiscutible en la majoria dels casos i són presents als programes de totes les festes majors.

Retorn a l’essència

Les festes de Gràcia tornaran aquest any als seus orígens. “Recuperarem l’essència de celebració veïnal amb cadascú al seu carrer”, explica Carla Carbonell, presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia. La situació no permet fer actes de gran formatals carrers ni tampoc engalanar-los, però en algun cas sí que es posarà alguna decoració elevada, i esperen que la convocatòria del concurs de balcons engalanats sigui tot un èxit aquest any. Més enllà d’això, hi haurà algun acte com ara concerts o cinema a la fresca en places amb aforament limitat i controlat. Als carrers, les activitats que s’hi facin organitzades pels veïns seran “de consum intern”.

Francesc Fabregat, director de Cultura Popular de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), assegura que no han suspès res. “Ho adaptem tot i ho celebrem com podem”, reconeix. Fabregat explica la situació: “Caldrà reinventar-se; per exemple, ja fa dos mesos que treballem per a la Mercè, buscant espais que permetin actuacions amb distanciament social, i ja en tenim una seixantena”, i afegeix que l’acte emblemàtic de la festa grossa barcelonina, el piromusical, es farà des de diferents punts de la ciutat per evitar aglomeracions de públic. Així, tothom el podrà seguir per televisió i molts el podran veure des del balcó de casa seva, un espai redescobert arran dels mesos de confinament.