Es van anul·lar totes les previstes entre el març i el juny i a partir d’ara confiem que les anul·lacions siguin intermitents. Dependrà de cada ajuntament i de les condicions per poder tancar i regular l’aforament de cada espai. N’hi ha molts que no s’hi veuen amb cor i d’entrada ja han suprimit tota la festa major.

Veiem que hi ha voluntat i que es mira de mantenir alguns actes on es pugui garantir i controlar la distància de seguretat. Sabem que es cancel·laran les actuacions d’havaneres programades a les platges.

Com tantes i tantes coses, ha estat molt complicat. S’ha fet sempre, algunes vegades sota el paraigua i anar plovent, però aquesta vegada no s’ha pogut salvar. Pel que fa a organització el recinte es podria controlar, però l’entorn de la platja és incontrolable quan s’hi apleguen més de 30.000 persones.

Dins la cultura popular i les festes majors, patirem igual que la resta. Ni més ni menys que els professionals de les orquestres que es guanyen la vida fent estius per poder mantenir l’economia de tot l’any. Rebrà la cultura i molta més gent, això és inevitable. La voluntat dels ajuntaments serà poder apaivagar una mica la situació, dins el que es pugui fer en recintes controlats.

A Sant Antoni de Calonge s’ha canviat la ubicació de la platja, on es reunien més de cinc mil persones, per fer-ho al paratge del Collet. Hi haurà cadires separades i invitacions a través de l’Ajuntament amb aforament limitat, amb la voluntat de mantenir els dos dies de cantada, els dies 17 i 18 de juliol.

Sí, però el nostre públic en general és el de més edat i és una població de risc que s’ha de tenir en compte a l’hora de mesurar molt bé els concerts i la seguretat amb què es fan.

Sí, ara per ara veiem que serà un any molt complicat. Sí que hi haurà qui s’ajuntarà per treballar, fer nous temes, però segur que ens passarà factura a tots els nivells. No només la música, també el teatre i el cinema se’n ressentiran. Hi haurà una altra manera de fer després, malgrat que surti la vacuna.

S’ha d’aprofitar per fer un reset i fer-ho diferent. Els grans concerts i esdeveniments multitudinaris tindran sistemes diferents.

A les tavernes teníem un públic i uns caixets reduïts, fins i tot no es cobrava, però per arribar al gran públic i pujar a l’escenari s’havia d’ampliar repertori i ser més professional. No tenen res a veure les havaneres dels anys vuitanta amb les actuacions d’ara davant milers de persones. Les havaneres abans no es cantaven a les festes majors. Ara no poden faltar en el programa per a la gent més gran, i segueixen en un ambient relaxat i amb un bon cremat.

No sé pas d’on ve la tradició del cremat, però a l’estiu una copa de cava entraria millor! Només s’explica si a l’hivern en alguna taverna tenien fred, però a l’estiu abans no era habitual i es va començar a repartir a les havaneres de gran format.

Vaig entrar al Port Bo l’any 1988, però en Mineu ja hi era dinou anys abans. S’han gravat tres-cents temes diferents, recopilats en 27 discos. El públic no pot fallar en una societat on tenim cada cop més gent gran.

Els que ens venien a escoltar eren estudiants d’espanyol convidats per l’Institut Cervantes. Cantant en català i castellà, quedes parat de l’interès i l’afició per la música en països com el Japó o Israel. Hem cantat també a Turquia, Líbia, Síria i, l’any passat, a Algèria. A Cuba és curiós perquè l’havanera no la coneixen, tot i haver nascut allà. Ells han reprès l’havanera arran del ressò que ha tingut aquí i la reivindiquen. Ells cantaven a través de sopranos i amb grans orquestres, més aviat lentes. La nostra cançó de taverna de tres minuts i tres veus els va encantar.