“Els jocs de taula surten enfortits de cada crisi social que vivim”

A les nostres xarxes no hem parat de veure gent gaudint dels jocs, aprofitant que passaven més temps en família. Si parlem de venda de jocs nous, tot i que la majoria de botigues estaven tancades i les editorials majoritàriament vam decidir endarrerir les novetats, hem vist com unes poques botigues online han continuat venent a molt bon ritme, i les físiques han arrencat en molt bona forma.

N’estic pràcticament segur. Els jocs de taula surten enfortits de cada crisi que vivim. És una modalitat d’oci molt econòmica, que ens fa gaudir d’una activitat amb altres persones. Els jocs de taula moderns no són gaire coneguts pel gran públic, que a vegades fins i tot es pensa que són per a nens o freakies. Situacions com la que hem viscut ajuden molt a expandir aquesta afició.

Buscant-ne la definició a internet, he de dir que discrepo de les que hi he trobat. Podríem dir que joc és una activitat lúdica i taula indica on es juga. Aquí posaríem els jocs de cartes, de tauler, de fitxes, jocs de rol, miniatures, alguns jocs tradicionals... És un món molt i molt extens, i cada any creix. A la fira d’Essen (Alemanya) es presenten cada any més de 1.000 títols nous.

Tot i que la funció principal dels jocs és passar-ho bé, és innegable que hi aprenem coses: gestió d’emocions, presa de decisions, gestió de la frustració, treball en grup, competició... A l’empresa GDM tenim convenis amb escoles com ara La Salle i Fedac per fer servir els jocs a l’aula. A més, són una bona eina per aprendre idiomes. També s’ha fet servir el nostre joc Sherlock per a les classes de català.

És un joc d’investigació en què els jugadors han de cooperar per resoldre un crim. El joc ens presenta una introducció i una breu descripció dels actors; a partir d’aquí, haurem d’anar lligant informacions per localitzar l’arma del crim, coartades dels personatges, motivacions... Al final haurem de contrastar la nostra teoria amb els fets i veure fins a quin punt l’hem encertat. Es podria dir que vivim un capítol d’una sèrie de detectius fent el paper de l’investigador.

No, jo diria que és una altra manera de gaudir una història. En les pel·lícules i sèries de detectius, habitualment es juga a posar trampes a l’espectador perquè es faci la idea que el sospitós és un personatge i al final la trama fa un gir amb un salt de fe i el detectiu exposa la resolució. Aquí hem de ser capaços de resoldre el misteri amb la informació que el cas ens planteja.

Vaig començar com a autor de jocs amb Guerra de Mitos, un joc de cartes col·leccionable que ara ja té catorze expansions, amb prop de trenta mitologies representades. Després va arribar SCAPE, un joc d’identitats ocultes i amagades basat en La gran evasió. Verkami va sobre el món del crowdfunding. A Nishikigoi hem de fer estanys de carpes japoneses. També tinc publicada la sèrie de jocs de cartes de Fanhunter, un món fascinant que segueixo des de molt petit, i vaig fer una incursió al joc digital amb Drakenlords, un altre joc de cartes col·leccionable per jugar a través del telèfon.

He crescut amb Jessica Fletcher, Colombo, Poirot i Sherlock Holmes, entre d’altres. Per a mi és inevitable seguir aquesta línia i la recerca de noves mecàniques d’investigació per aplicar al joc; és una fusió de dues de les meves aficions principals.

Em costa imaginar un escenari millor per als jocs de taula a Catalunya, ja que tenim un bon grapat d’editorials, des de la multinacional Devir fins a gent que treu un títol l’any com ara Mont Taber, Gamers 4 Gamers i DMZ. Tenim autors internacionals com ara Josep M. Allué, guanyador d’un As d’Or (el premi més important de França i del món), i joves promeses com ara Eloi Pujadas, que en tres anys ja ha publicat set títols amb molt d’èxit. Pel que fa als aficionats, tenim fires com el Dau Barcelona, que fa jugar més de 30.000 persones en un cap de setmana, i d’altres de més petites.