Crítica
dansa
Una litúrgia del cinisme gamberro
El sarcasme de Faura combina ball ‘pop’ amb versos litúrgics ‘pervertits’
Pere Faura coreografia a partir de plantilles. Després de la seva trilogia sobre l’art (amb una fatídica Sweet tyranny) ha decidit transformar la precarietat dels ballarins (i el seu anonimat) en tot un rèquiem. Ho fa acompanyat amb la contundència de Telemann Rec (Aurora Bauzà i Pere Jou), que han passat del pub irlandès d’Aquella nit (Villarroel 2019) a la música sacra laïcitzada pels musicals de Bob Fosse. El coreògraf, dèiem, ha tornat a donar-se la carta de Creador Totpoderós i ha acoblat la coreografia d’All that jazz amb els quadres de rèquiem, pervertint-ne la lletra i amb la seva dèria sobre l’extinció de la dansa i els ballarins. Serà l’última peça de Faura? Només un avís per a navegants: ell adora els zombis.
L’aparició final de Pere Arquillué acaba de reblar el clau i demostrar que la paraula arrossega i s’empodera, deixant als ballarins de l’èxit les escorrialles més insatisfactori. Faura fuig de la grandiloqüència eterna de les catedrals i opta pels escalfadors, mallots i cuir més pop i caduc. El seu cinisme és gamberro i, ara, juga a ensenyar-lo des d’un canvi constant d’angles per a un públic assegut (i ben separat) a tres bandes. La vida dels espectacles de dansa són tràgicament breus i, per això, rebateja la casa de la dansa a Catalunyacom el Mercat de les Morts. Perquè l’equipament no es cansa de donar vida a projectes que es llangueixen en molt poques funcions. Sarcàstic, en realitat, reclama que la dansa superi l’omnipresència del text. Potser per això el Glòria heavy metal final (reproduint els moviments de Liza Minnelli a Cabaret) porten a l’èxtasi de l’últim ball de la discoteca (abans de la Covid-19).
Rèquiem nocturn té una frescor marca de la casa. Compta amb un repartiment eclèctic, tant generacionalment com de tradició artística. Però en tots hi ha les ganes de provocar, jugar, ballar i cantar més enllà del que imposi la Conferència Episcopal, o el temple de la Royal Shakespeare. Gamberro i visionari fins a la medul·la. Del DEP al GEP (Gamberro En Pau). Seductor.
