Pop de cambra enèrgic i subtil

Blaumut va iniciar dissabte a l’Auditori de Girona la seva gira acústica 0000, dins de Strenes , un festival que ha vist créixer el grup des dels seus orígens, ja que Blaumut hi ha tocat diverses vegades des del 2013. Parlant d’orígens, la gira 0000, amb un títol que suggereix un comptaquilòmetres posat a zero, està plantejada justament com una tornada a les essències originals del quintet, quan van marcar la diferència dins el pop català del nou mil·lenni amb la seva aposta per instruments clàssics com ara el violí i el violoncel. Amb el pas del temps i dels discos, Blaumut ha anat posant capes electròniques al seu so i enfosquint-lo o endurint-lo una mica, sobretot a partir d’Equilibri (2017) –tot i que com deia amb ironia, en una entrevista, el seu cantant i guitarrista, Xavi de la Iglesia, “no som Metallica”–, però ara, aprofitant els públics reduïts per la nova realitat, han decidit posar en pràctica una idea que ja els voltava pel cap abans: recuperar el so més despullat dels seus dos primers discos, El turista (2012) i El primer arbre del bosc (2015), i deixar per a temps millors la gira del seu últim disc, 0001.

Amb aquesta premissa, el quintet es va presentar en un escenari tan sobri com el concepte musical, davant d’un públic molt entregat a pesar de les mascaretes i les butaques buides que separaven preventivament fins i tot parelles amb anys de convivència. Sense cap més electricitat que la necessària per a l’amplificació i les llums –a destacar un contrabaix amb regust jazzístic–, el grup va obrir amb el seu primer èxit, Pa amb oli i sal, abans d’adonar-se que, amb mascareta, el públic no podia xiular amb el polivalent Vassil Lambrinov, titular del violí, però també audaç amb els bongos, la serra i les entrevistes als seus companys sobre com havien passat el confinament. Dels 16 temes tocats en hora i mitja, sis provenien d’El primer arbre del bosc i van formar un bloc al mig del repertori, entre Vent que mou el temps i De moment, passant pel delicat instrumental El pont de l’Accademia, dedicat “a totes les víctimes d’aquesta merda de virus que s’està menjant el món i a tots els sanitaris que s’estan jugant la vida per nosaltres”. Es notava que el grup tocava amb energia acumulada –no tocaven des del novembre del 2018–, sobretot quan les cordes s’aliaven en moments poderosos (Passes la pàgina en blanc) no tan lluny de Metallica. Després de presentar nous temes com ara Ara, aquí, present, del qual s’acaba d’estrenar un videoclip realitzat pel cantant, va arribar l’apoteosi en els bisos amb Vint-i-un botons i Bicicletes, seguides d’una llarga i merescuda ovació.