Volums reveladors

Laida Azkona Goño i Txalo Toloza-Fernández han signat la tercera peça sobre la trilogia dels estralls del capitalisme a l’Amèrica Llatina. Ho han fet portant molt contingut, dit sempre des d’una veu neutra, de periodista de documental. Han jugat amb l’espai, des de la buidor fins a construir tot un embalum immens, a base de simples retallables de cartró que s’encalcen a escena. Teatro Amazonas torna a significar la cultura, com a element legitimador de l’elit i de la rellevància arquitectònica (per ser el Teatre d’òpera de París de l’Amazones o per ser una emblema esportiva amb l’estadi de futbol dels darrers Mundials del Brasil). A Extraños mares arden es denunciava com es van enriquir els Guggenheim i a Tierras del Sud, la impunitat de Benetton.

El resultat del capitalisme a la selva torna a ser devastador. Probablement, el capitalisme deixa les mateixes ferides a Occident, però, en ser una societat amb un cert pudor democràtic, la cicatriu és menys profunda. A l’Amèrica Llatina, en unes comunitats confiades i una natura molt més present, tot agafa una dimensió més gran. La riquesa s’acumula amb rapidesa i la despreocupació pel terreny devastat és menor quan se sap que encara hi ha molt bosc per arrasar. Si els indígenes han decidit revoltar-se i donar breus instants d’esperança a la història, la natura és la que supera tots els excessos humans: Fordlandia desapareix engolida per la vegetació en poques dècades.

Ara és Occident que no sap reaccionar davant la natura que ha esquitxat el món globalitzat amb una pandèmia tan arbitrària com el capitalisme sense moral. O, encara pitjor, amb una religió (la catòlica en l’època del descobriment d’Amèrica; l’evangèlica, en l’actualitat) que ha facilitat que Bolsonaro fos elegit president amb 60 milions de vots.