Més que paraules

Inês Castel-Branco (Lisboa, 1977) fa molts anys que viu a Catalunya, fins al punt que escriu en català amb una solvència absoluta. Doctora en arquitectura, després de ser uns anys editora de Petit Fragmenta, el 2018 va crear la seva pròpia editorial infantil, Akiara. En només dos anys, ha fet una feina molt lloable i, veient la regularitat amb què crea noves col·leccions, això no ha fet més que començar.

Ara presenta la col·lecció Akipoeta, dedicada, efectivament, a la poesia. Manté els elements que estan donant valor als títols de l’editorial. El primer és la personalitat en el disseny. En paraules de l’editora, és “una col·lecció dedicada a la poesia i a la bellesa dels detalls, amb format vertical, títols fets a mà, paper rugós, enquadernació a fil vist –més artesanal i que permet obrir el llibre completament– i textos i il·lustracions cuidats de manera exquisida per crear un conjunt ple de delicadesa i sensibilitat que ens convida a redescobrir la màgia de la vida i la bellesa dels detalls”.

Un altre punt comú amb la resta de propostes de l’editorial és l’encert en la tria d’escriptors, il·lustradors i traductors. I, finalment, el compromís amb la profunditat dels temes sobre els quals solen tractar els llibres d’Akiara, sempre amb un annex final com a guia de lectura. Una implicació didàctica, gosaria dir que moral, que va més enllà de les paraules i les bones intencions, és un compromís fundacional de Castel-Branco, que, de tant en tant, també és autora de text, d’il·lustracions, o de les dues coses.

Els dos primers números de la col·lecció de poesia són Cor d’ocell i Sota les pedres. El primer està publicat en català, castellà i portuguès. El text és de la poeta valenciana Mar Benegas, està il·lustrat per l’artista portuguesa Rachel Caiano i traduït al català per Albert Jané. “Ens parla de com la Nona, que viu en una illa, aprèn a escoltar el diàleg dels còdols amb les onades i a col·leccionar petits tresors que va trobant a la platja. Un dia, la mestra li diu que, de tots aquests tresors que ella guarda i de tot el que sent, se’n diu poesia”, resumeix l’editora.

Sota les pedres és un text de la milanesa Arianna Squilloni, traduït al català per Dani Espresate i amb il·lustracions de Laia Domènech. “És un cant a l’encís dels petits detalls i a les meravelles de la natura”, explica Inês Castel-Branco.

La col·lecció d’àlbums il·lustrats de format horitzontal amb què va començar acaba d’arribar al número 17 amb A les fosques, amb text de Halil Bárcena i il·lustracions de Laura Borràs Dalmau. Solen aparèixer per parelles i aquest va anar acompanyat del 16, Núvols al cap, d’Elena Val, que parla sobre la demència senil.

Una mostra de la qualitat d’aquesta col·lecció és que, aquest any, els títols La platja dels inútils i Mariner de terra endins aspiren al premi Llibreter en dues categories diferents. Tots dos són del format més petit i vertical, amb més text que els altres.

I encara cal esmentar una altra col·lecció que mostra la voluntat d’Inês Castel-Branco, Akiparla, en què ofereix, per separat, quatre discursos històrics, de José Mujica, Si’ahl / Ted Perry, Severn Cullis-Suzuki i Malala Yousafzai. Tots il·lustrats i amb comentaris a càrrec d’especialistes que contextualitzen la temàtica sobre la qual es reflexiona. Perquè la paraula és el fonament d’Akiara, però també les il·lustracions i les intencions de formar futures grans persones.